El Govern estima que el PIB català caurà un 7,6 % el 2020

• El sector públic incrementa la seva actuació per fer front a la crisi sanitària i això es traduiria en un augment del consum públic d’un 7,3 % el 2020
• El vicepresident Aragonès subratlla que, ara més que mai, “és l’hora que les administracions públiques facin polítiques contracícliques” perquè “no es repeteixin els errors del 2008”
• Reclamarà dilluns que ve a la ministra d’Hisenda la creació d’un fons estatal de transferències directes a les comunitats autònomes per fer front a les despeses derivades de la COVID-19

El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha presentat avui de forma telemàtica a la seu del departament d’Economia l’escenari macroeconòmic de Catalunya per al bienni 2020-2021, que preveu una contracció del PIB del -7,6 % l’any 2020, motivada per l’impacte de la COVID-19. Aragonès ha subratllat que, “malgrat les dificultats que planteja aquest escenari”, les previsions “també ens indiquen quin és el camí a seguir per sortir d’aquesta crisi, que han de ser polítiques contracícliques i d’estabilització de l’economia, perquè no es poden repetir els errors del 2008”. Aragonès ha insistit que la recepta per superar la crisi no ha de ser en cap cas “la de l’austeritat i les retallades, que provocarien més pobresa, més desigualtat i una afectació més negativa sobre l’economia”.

En aquest sentit, el vicepresident ha anunciat que el dilluns que ve, en el marc d’una reunió multilateral amb responsables del ministeri d’Hisenda, reclamarà a la ministra la creació d’un fons estatal de transferències directes a les comunitats autònomes per fer front a les despeses derivades de la COVID. “Allò que l’Estat espanyol demana a les institucions europees, que és un fons de reconstrucció finançat amb transferències directes i no amb endeutament, és també el que reclamem nosaltres al Govern espanyol”, ha afirmat el vicepresident. I ha advertit que “si les institucions no apostem per una política econòmica valenta i forta, la caiguda de l’economia serà més gran, es perdran més llocs de treball i la recuperació serà més lenta”. Aragonès estima que l’assignació d’aquest fons estatal per a Catalunya hauria de ser de 4.000 M€, “2.000 M€ per fer front a la despesa sanitària i assistencial i 2.000 € més per garantir la recuperació econòmica”.

Increment del 6,5% l’any 2021

Les previsions macroeconòmiques preveuen una caiguda del PIB del 7,6 % l’any 2020 i un augment del 6,5 % l’any 2021 en l’escenari base. En un escenari més pessimista, on la resposta de política econòmica és menys contundent i on els efectes de la crisi sanitària són més persistents, s’estima una caiguda del PIB més pronunciada l’any 2020 (-8,8 %) i una recuperació menys intensa el 2021 (5,1 %). Aquestes estimacions coincideixen amb les dels principals organismes internacionals, que apunten a una caiguda històrica a escala global motivada per la crisi de la COVID-19. La davallada es preveu especialment pronunciada a la zona euro, on l’FMI estima un retrocés del 7,5 % el 2020. Per a Espanya, l’FMI preveu una caiguda del PIB del 8,0 % el 2020 seguida d’un creixement del 4,3 % el proper any.

Les previsions de creixement de l’economia catalana indiquen que a finals del 2021 encara no s’haurà recuperat el PIB en volum del 2019. És esperable que la caiguda del PIB sigui especialment intensa durant el segon trimestre del 2020, que després hi hagi una pujada forta el trimestre següent i que a partir del quart trimestre del 2020 els ritmes de creixement siguin més moderats que el rebot inicial. Amb tot, la recuperació de l’activitat econòmica s’espera que segueixi patrons força diferenciats en funció de la branca d’activitat.

En un moment d’extrema incertesa, aquest escenari macroeconòmic està sotmès a riscos a la baixa, tant el 2020 com el 2021,  que poden fer que properes revisions de l’escenari macroeconòmic de Catalunya s’allunyin de les actuals previsions. La incertesa ve donada pels interrogants que existeixen sobre l’evolució futura de la pandèmia, l’eficàcia de les actuacions de les autoritats fiscals i monetàries i el grau de mobilitat internacional de béns i persones.

En l’escenari base (el menys desfavorable) es preveu que el 2020 el consum de les llars caigui un 7,0 % com a conseqüència de les mesures de confinament (que limiten la demanda), la caiguda de les rendes derivada de la destrucció d’ocupació i l’augment de la taxa d’estalvi per motiu de precaució. La formació bruta de capital (inversió), que està molt condicionada per les expectatives, cauria un 19,2 %. Per contra, el sector públic haurà d’incrementar la seva actuació per fer front a la crisi sanitària i això faria que el consum de les administracions públiques augmentés fins un 7,3 %. La demanda externa també presenta febleses i les previsions suggereixen que la seva aportació al creixement serà negativa (-1,6 punts) el 2020. En línia amb les previsions dels principals organismes internacionals, els fluxos comercials experimentaran caigudes de dos dígits: les exportacions de béns i serveis a l’estranger retrocedeixen un 15,5 %, una mica menys que les importacions (-17,9 %).

Quant a l’any 2021, en l’escenari base es preveu un rebot del PIB fins al 6,5 %, gràcies a l’aportació tant de la demanda interna (4,0 punts), com de la demanda externa (2,5 punts). La despesa en consum de les llars es recupera de manera significativa, amb un creixement del 3,9 % degut, en bona part, a l’aixecament de les restriccions a la demanda. També creixeria amb força la formació bruta de capital, fins al 8,7 %. En l’àmbit de la demanda externa, destaca l’avanç de les exportacions de béns i serveis, del 17,1 %, que permet compensar la caiguda del 2020.

La taxa d’atur trenca la tendència a la baixa i escalarà fins el 17,1 % el 2020

Les previsions sobre el mercat de treball apunten a una caiguda destacada de l’ocupació el 2020, del 6,6 %, a l’escenari base. Aquesta caiguda és inferior a la pronosticada pel PIB, com a resultat principalment dels mecanismes d’ajust temporal de l’ocupació que permeten mantenir el vincle entre empreses i treballadors (com els ERTOs), i implicaria una destrucció neta de 226.800 llocs de treball. Aquesta dinàmica de l’ocupació, en conjunció amb un creixement de la població activa al voltant del 0,3 %, propiciaria un augment de la taxa d’atur, fins al 17,1 %. Les previsions per al 2021 suggereixen també un augment de l’ocupació menys intens que el PIB, del 3,8 % a l’escenari base, que sumat a unes trajectòries de creixement molt moderades de la població activa, condueix a una disminució de la taxa d’atur fins al 14,2 %.

El document de previsions macroeconòmiques es pot consultar en aquest enllaç: