El Govern ha aprovat la primera Estratègia Marítima per a Catalunya, “una eina de país consensuada entre tots els departaments de la Generalitat, que interpel·la el conjunt de la societat i posa les bases per a una política marítima pròpia” tal i com ha apuntat la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà durant la roda de premsa posterior a la reunió de Govern.

 L’estratègia marítima adoptada avui, que la consellera ha qualificat “d’històrica” per ser la primera de la que es dota Catalunya, s’emmiralla en una iniciativa similar engegada recentment al Quebec i és el resultat del Programa d’acció marítima de la Generalitat, aprovat pel Govern el desembre de 2016, amb el propòsit de donar resposta als reptes de desenvolupar l’economia blava de manera sostenible i harmònica mitjançant una gestió integrada de les activitats sectorials que impacten sobre l’espai marítim català. L’objectiu és com a sintetitzat la consellera Jordà “és millorar la manera com la societat catalana es relaciona amb el seu mar”.

L’Estratègia té com a horitzó l’any 2030 i gira al voltant  dels  quatre àmbits d’actuació següents:

1.- Desenvolupament sostenible, integrat i harmònic de l’Economia Blava, respectuós amb el conjunt dels usos humans del mar.

2.- Ecosistemes marins resilients i plenament funcionals.

3.- Millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

4.- Un marc de governança innovador que doni impuls a l’Estratègia i en garanteixi l’operativitat.

Aquest full de ruta proposa un primer Pla Estratègic Multianual (2018-2021)  amb un total de 89 línies estratègiques d’actuació concretes a desenvolupar pels diferents departaments de la Generalitat i altres actors.

El Consell Català de Cogestió Marítima  és l’organisme que ha de dur a terme la governança de l’Estratègia Marítima de Catalunya seguint un esquema de cogestió,  mitjançant un procés obert i continu de revisió i reajustament adaptatiu dels objectius i de les línies estratègiques d’actuació.

El disseny i l’esquema de funcionament de l’esmentat Consell, inspirat en els principis de democràcia horitzontal i de participació de tots els agents amb interessos en els diferents àmbits marítims, s’està treballant actualment mitjançant l’elaboració d’un decret que haurà d’estar enllestit durant l’any en curs.

La política marítima de Catalunya té especial cura de la dimensió mediambiental i, per tant, de la sostenibilitat associada a la nova estratègia. Aquesta inclou un fort èmfasi en la preservació dels ecosistemes marins per tal que aquests garanteixin la provisió de serveis a la societat en el sentit més ampli possible.

La intensificació dels usos que tenen lloc al medi marí fa necessària una gestió coordinada i integrada de les diferents activitats sectorials, tot preservant els nostres mars. Un dels objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides per al 2030 estableix la necessitat de  “conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, els mars i els recursos marins per al desenvolupament sostenible”.

La Comissió Europea va engegar el 2012 una iniciativa, la Comunicació sobre Creixement Blau, per tal de desenvolupar al màxim la potencialitat dels mars com a generadors de creixement i prosperitat. Més recentment, ha vist la llum la iniciativa per al desenvolupament sostenible de l’economia blava a la Mediterrània occidental. La primera avaluació del pes de l’economia blava a Europa duta a terme enguany per la Comissió Europea xifra en 566.200 milions d’euros el seu volum de negocis, tot generant vora 3,5 milions de llocs de treball.

Catalunya, malgrat ser una potència marítima mitjana de l’àmbit euromediterrani, no s’havia dotat fins ara dels elements que permeten vertebrar una veritable política marítima integrada adaptada a la realitat del país i a la mesura de les oportunitats actuals.

La portaveu del Govern Elsa Artadi ha informat que el Govern ha acordat aturar la liquidació del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya  (Diplocat)  i deixa sense efecte una mesura que va prendre el Govern espanyol durant el 155.  Segons la  portaveu el Govern espanyol “no va poder aturar el Diplocat per la via judicial” atès que estava perfectament emparat en la jurisprudència del TC, no es va incloure dins l’acord del Senat, “sinó que és una decisió presa després amb una formulació d’aquesta liquidació totalment irregular”. Davant d’aquesta iniciativa ha recordat que  l’Ajuntament de Barcelona i altres membres del Patronat  van emprendre iniciatives judicials contra aquesta dissolució i que ara la Generalitat, “que ha recuperat el dret de defensa”  també es personarà en aquesta “dissolució irregular i il·legal que va fer el govern espanyol.”

Així mateix l’acord inclou la convocatòria del Ple del Patronat per tal de ser informat de les actuacions acordades i prendre les decisions respecte a l’actual situació del consorci.

L’acord deixa sense efectes la designació de l’òrgan liquidador, acordat pel Consell de Ministres del Govern espanyol i creat sota l’aplicació de l’article 155. Malgrat l’inici del procés de liquidació, els seus òrgans de govern segueixen actius ja que el consorci no ha perdut la seva personalitat jurídica.

El Govern vol reconduir el procés liquidador al marc normatiu que era d’obligat compliment i retornar al Ple les potestats que li pertoquen, com a únic òrgan competent, per decidir sobre la supressió de Diplocat establerta pel Govern espanyol amb l’aplicació de l’article 155.

Des d’un bon principi d’aplicació de l’article 155, s’ha defensat que corresponia al Ple del consorci adoptar un seguit d’acords, tant el relatiu a la supressió del consorci com el de nomenar l’òrgan liquidador.

Paral·lelament a aquest acord, el Govern segueix treballant per reprendre l’activitat a l’exterior amb la voluntat de garantir, ampliar i enfortir la presència de Catalunya arreu d’Europa i al món.

El  Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya  té l’origen l’any 1982 amb el Patronat Català Pro Europa, que el 2007 es va convertir en el Patronat Catalunya Món. Des d’aleshores ha estat l’instrument del Govern per impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior i promoure les competències assumides estatutàriament en aquest àmbit i ha fet una “feina extraordinària”

Preguntada sobre la propera reunió entre el presidents Quim Torra i Pedro Sánchez, Artadi ha informat que els dos presidents van mantenir una conversa telefònica divendres passat on Sánchez va informar que havia designat la ministra Batet com l’encarregada de preparar la reunió i que ella mateixa, com a consellera de la Presidència ha estat designada pel president Torra com la representat del Govern per preparar la trobada. Ambdues ja s’han emplaçat per telèfon a treballar de manera diligent. Artadi ha insistit que la voluntat del Govern és “parlar de tot sense condicionants i sense apriorismes amb el Govern espanyol per escoltar quina oferta tenen per al poble de Catalunya”. En tot cas la consellera ha insistit que “serà un encontre que ha d’anar mes enllà de fer-se una foto”. Ha subratllat que el president Torra “no és un president autonomista”, perquè el parlament té per segona vegada una majoria independentista i per tant plantejar una reunió en els termes d’una reunió amb una comunitat autònoma “és obviar el que va passar l’1 d’Octubre” i per tant, el Govern no està  d’acord en emmarcar la trobada en les reunions del president Sánchez amb la resta de president autonòmics.

Sobre la polèmica suscitada per l’acollida de refugiats oberta aquesta setmana pel cas del vaixell Aquarius, Elsa Artadi ha informat que el president Torra ha manifestat “la  voluntat d’acollida del poble català” i que ahir mateix el president va parlar amb els consellers d’Acció Exterior i d’Afers Socials,  com a consellers directament afectats en aquesta matèria, per analitzar la situació, però que “caldrà veure com s’acaba traslladant l’oferiment d’acollida que va fer el president Pedro Sánchez”. En tot cas la portaveu recorda que hi ha alertes de les diferents ONG que treballen a la zona que adverteixen que no només cal cedir el port per l’atracament del vaixell sinó oferir les condicions d’acollida més segures per als migrants.

En relació a l’operació policial duta a terme avui per la Policia Nacional a dependències del CTTI, el departament de la Vicepresidència i d’Economia Hisenda i Mediapro, Elsa Artadi ha expressat el “recolzament i escalf” del Govern a les famílies de les dues persones retingudes i ha denunciat que  la policia vulgui “atemorir treballadors de la Generalitat  per la celebració d’un referèndum que no esta penalitzat”. En aquest sentit Artadi ha ironitzat amb el fet  de que sempre que hi ha una sentència desfavorable a l’Estat, en el cas d’avui una sentencia contra  la monarquia espanyola, “coincideixi” amb l’ordre d’activació d’escorcolls a organismes de la Generalitat.

El Govern també ha aprovat ampliar les capes de  protecció a l’entorn  pel Parc natural de les  Capçaleres del Ter i del Freser i Serra Cavallera inclosos a la Xarxa Natura 2000, per adaptar-los a la delimitació establerta amb la creació del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.

L’Acord pretén donar coherència al sistema d’espais naturals protegits i facilitar-ne l’administració i la gestió. Així, es modifiquen els dos espais de la Xarxa Natura 2000, perquè coincideixi amb la delimitació Pla d’espais d’interès natural (PEIN) establerta el 2015 amb la creació del parc natural.

La modificació dels límits es fa mitjançant tres figures de protecció: zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA), zona d’especial conservació (ZEC) i lloc d’importància comunitària (LIC).

Finalment l’Executiu ha aprovat declarar béns culturals d’interès nacional, en la categoria de zones d’interès etnològic, tretze conjunts de tines enmig de les vinyes, situats a diversos municipis de les valls del Montcau, a la comarca del Bages, i n’ha delimitat entorns de protecció. En concret, aquests conjunts de tines estan situats en les poblacions de Talamanca, Mura, i el Pont de Vilomara i Rocafort.

La declaració suposa que en el cas d’intervencions s’haurà de mantenir l’estructura arquitectònica i morfològica en cadascun dels tretze conjunts de tines i que l’entorn corresponent s’ha de mantenir net i desbrossat, per tal de fer perceptible cada conjunt i evitar que es degradi per manca de conservació.

Finalment, el Govern ha aprovat els nomenaments següents:

·         Francesc Sutrias i Grau director general del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya

·         Lluís Juncà Pujol director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació

·         Josep Maria Argimon i Pallàs, director gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS)

·         Agustí Serra i Monté, secretari d’Hàbitat Urbà i Territori

·         Elisabet Cirici i Amell, directora general d’Urbanisme

·         Elsa Ibar Torras, directora general del Patrimoni Cultural

·         Àngels Ponsa i Roca, directora general de Cooperació Cultural

·         Joan-Elies Adell i Pitarch, director de la Institució de les Lletres Catalanes

·         Josep Manuel Rueda Torres, director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural

·         Marcel·lí Joan i Alsinella director general d’Afers Religiosos

·         Pilar Sorribas Arenas directora general de Funció Pública

·         Joana Barbany i Freixa, directora general de Societat Digital