Experts en dret penal, administratiu i constitucional han debatut en un webinar la viabilitat legal d’algunes de les mesures imposades pel Govern central
UOC News.- Limitar la presència o la circulació de persones i vehicles en determinats llocs i hores, requisar béns temporalment o racionar el consum d’articles de primera necessitat són alguns dels drets que s’han vist limitats durant aquest confinament, que ja suma més de quaranta dies. «La regulació de l’estat d’alarma es basa en la ponderació de mals, qüestió complexa quan es tracta de ponderar riscos», afirma Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la UOC.
Limitar la circulació o confinar la població?
Per a Tamarit, el decret d’estat d’alarma actual ha anat més enllà del que la llei permet. «El que preveu la llei és que el Govern d’Espanya pugui restringir els moviments de la població en determinats llocs i temps, però no li permet fer un confinament de la població al domicili durant un temps tan llarg, només amb algunes excepcions; aquest és un dels abusos que s’estan cometent en aquesta crisi».
L’Estat espanyol és un dels països europeus que ha mantingut un nivell de confinament més alt i que ha limitat més certes activitats productives, en comparació amb altres països europeus. «El règim que s’ha adoptat s’extralimita clarament davant els poders que la llei concedeix al Govern d’Espanya en virtut de l’estat d’alarma», adverteix Tamarit, que afegeix que «sorprèn també la reacció tèbia o inexistent dels juristes davant aquest escenari».
Per exemple, tant la prohibició d’abandonar el domicili com l’adoptada pel decret de confinament, «van més enllà del que disposa la llei i incideixen en el dret fonamental a la llibertat ambulatòria, segons la qual els ciutadans no poden ser privats de la seva llibertat fora dels casos previstos per les lleis (art. 17 de la Constitució), com ara la llibertat de reunió o de circulació, per exemple», afirma Tamarit.
En aquesta línia, el Tribunal Suprem va admetre dijous a tràmit un recurs per part d’un advocat que afirma que s’estan vulnerant els drets fonamentals de llibertat, reunió i circulació. «En aquest cas, el Tribunal Suprem de moment només ha admès el recurs i té uns quants dies per decidir, però, en qualsevol cas, l’advocat té raó en què el confinament imposat pel Govern d’Espanya és il·legal», afirma Tamarit.
On són el poder judicial i els òrgans parlamentaris?
«El Parlament i el poder judicial gairebé han desaparegut, i això és preocupant, especialment perquè aquest darrer és el garant dels drets dels ciutadans, i és per tant un servei essencial en un moment en què per via de decret el Govern d’Espanya atribueix més poder a la policia i fins i tot es mobilitza l’exèrcit», adverteix Tamarit. I és que tots els canvis imposats per l’estat d’alarma s’han fet mitjançant decrets llei: «La Llei orgànica 4/1981, en l’article 1.4, assenyala que la declaració dels estats d’alarma, excepció i setge no interromp el funcionament normal dels poders constitucionals de l’Estat».
Els nens a casa, drets vulnerats
La privació de la circulació s’ha acarnissat amb els nens, a qui s’ha obligat a quedar-se a casa durant més de trenta dies i amb la possibilitat de sortir només quan l’adult no tenia cap altra opció. «Aquest sacrifici imposat als menors és un dels errors i abusos més grans que s’han comès en la gestió de l’epidèmia, que s’explica perquè molt pocs s’han pres seriosament els nens com a titulars de drets i no com a mer element afegit a la vida dels adults», afirma Tamarit.
El Govern d’Espanya no pot investigar les notícies falses
Una altra de les polèmiques ha estat el control i el monitoratge d’Interior, mitjançant la Guàrdia Civil, de rumors, mentides i notícies falses (fake news) que es difonen a les xarxes i que les autoritats estan traslladant a la Fiscalia perquè comporten un «engany manifest amb risc a l’ordre públic» per a la població. «Difondre una notícia falsa no és un delicte i, per tant, ni el Govern d’Espanya ni la policia estan autoritzats a investigar-ho. Tampoc no vol dir que aquesta mentida estigui coberta per la llibertat d’expressió, perquè el dret a informar no cobreix el dret a donar informació no veraç, però que sigui mentida no vol dir que sigui automàticament un delicte», aclareix.
«Si fos un delicte, i fos un delicte privat, com seria el cas d’una calúmnia o una injúria, tampoc no es podria investigar d’ofici, només en casos de delicte d’odi o un fet delictiu», afegeix.
Per a Tamarit, hi ha una extralimitació clara del Govern d’Espanya en un moment en què hi ha un clima de perill greu respecte dels drets, en el qual, sota la cobertura de l’estat d’alarma, el Govern s’està atribuint poders que no li dona la llei i que van més enllà del sentit de l’estat d’alarma.
La imposició de multes, una mesura desproporcionada
Ja s’han emès més de 600.000 multes des de la declaració de l’estat d’alarma. «L’Estat pot multar quan hi ha una infracció de les condicions de l’estat d’alarma i les multes són en aplicació de la llei de seguretat ciutadana. També es poden arribar a imposar sancions penals per desobediència, però tant en un cas com en l’altre, hi ha una desproporció i un risc d’un ús arbitrari de la potestat que la llei dona a la policia», adverteix.
Actualment, s’aplica la llei de seguretat ciutadana —batejada com a llei mordassa— contra els ciutadans que eludeixen el confinament. S’imposen multes de, per exemple, 601 euros per un «desplaçament no autoritzat», i de fins a 2.000 euros si els agents opinen que l’infractor els ha «menyspreat». El nombre elevat de sancions és «una demostració de la intervenció» abusiva «de l’Estat amb l’estat d’alarma» i adverteix que comporta un «risc important per als drets i les llibertats dels ciutadans, que haurien d’interposar recursos contra aquestes sancions».
Classificar i atendre els pacients segons les seves possibilitats
En l’àmbit mèdic, davant la saturació de les UCI, alguns sanitaris s’han vist obligats a triar a quins pacients poden atendre amb més mitjans i negar aquests recursos a altres pacients. «Jurídicament, en una situació de recursos limitats i de medicina de catàstrofe, està justificat atendre el malalt amb millor pronòstic», afirma Tamarit.
L’estat d’alarma no ha d’oblidar els drets fonamentals
És clar que l’estat d’alarma és una situació que preveu la Constitució i que permet al Govern d’Espanya adoptar mesures excepcionals, però «els drets fonamentals de la Constitució no estan suspesos ni afectats per l’estat d’alarma i, segons quines mesures es vulguin adoptar, poden ser inconstitucionals», explica. «El risc d’abús sempre és allà on hi ha un poder no subjecte a control i la història ens ensenya quines en poden ser les conseqüències. Encara que aquesta crisi es pugui considerar una situació excepcional i temporal, algú ha d’alertar davant el perill que es cronifiqui», conclou Tamarit.
