· El sistema es basa en l’ús de biologia molecular amb l’objectiu de detectar si hi ha presència d’algues tòxiques, que poden ser ingerides per musclos o peixos i causar intoxicacions alimentàries als humans.
Una investigadora catalana ha desenvolupat un nou sistema que permet accelerar la detecció d’algues tòxiques a la costa catalana. Es basa en l’aplicació de la biologia molecular, que permet detectar de forma més ràpida i eficient si hi ha presència de microalgues tòxiques, capaces de produir toxines que poden ser ingerides per musclos o peixos i acabar causant intoxicacions alimentaries als humans.
El projecte s’emmarca dins del programa d’ajuts TECNIOspring d’ACCIÓ per a la contractació de talent nacional i internacional. Gràcies a aquesta iniciativa, la investigadora catalana ha treballat durant dos anys en aquest sistema al Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicològica (TecnATox) de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
L’objectiu d’aquest mètode és “detectar de manera primerenca” la presència de toxines provinents de microalgues d’una manera “més ràpida, eficient i cobrint més territori” que permeti “anticipar-se a possibles episodis tòxics”, assegura la investigadora, Gemma Giménez. Habitualment s’utilitza un microscopi òptic per analitzar les mostres provinents de la costa catalana, però és un procés que requereix elevats coneixements de taxonomia i fins a una setmana de temps per aconseguir els resultats. Per exemple, explica Giménez, amb el microscopi òptic s’analitzen unes quatre mostres en quatre o cinc dies, mentre que gràcies a la biologia molecular (és a dir, a través de la seqüenciació de l’ADN) es pot accelerar fins a 100 mostres en dos dies.
La voluntat és transferir aquesta metodologia al mercat, que es podria començar a aplicar els propers anys. A banda d’evitar intoxicacions alimentàries, també pot servir per decidir tancar temporalment platges i zones costeres si hi ha presència d’algues tòxiques, que també poden provocar al·lèrgies i problemes respiratoris. Tot i això, adverteix Giménez, “a Catalunya no temin problemes de salut perquè la feina de prevenció que es fa actualment és molt bona, comptem amb programes de vigilància i està molt regularitzat: la recerca aplicada que hem fet vol estandarditzar nous mètodes per ser més efectius”.
Foment a la mobilitat internacional
Els ajuts de TECNIOspring ofereixen suport econòmic a empreses i centres TECNIO per a la contractació d’investigadors sèniors durant 2 anys que desenvoluparan projectes de recerca aplicada. La iniciativa està cofinançada per la Comissió Europea en el marc de les Marie Sklodowska-Curie Actions (COFUND) – H2020 per al període 2016-2021 i atorgarà en total 72 ajudes a investigadors de qualsevol nacionalitat. L’objectiu és promoure la transferència tecnològica a Catalunya al mateix temps que es promou la mobilitat de talent internacional, ja sigui per atreure professionals de tot el món a Catalunya o perquè catalans residents a l’exterior tornin a fer recerca aplicada al nostre país.