La resta d’edats, entre 25 i 34 anys, l’augment de l’ocupació el 2017 ha estat del 2,46%, entre 35 i 44 anys el 0,79%, entre 45 i 54 anys el 4,5%, i un 5,11% més en les persones de més de 55 anys.

El professor Gómez explica que pot semblar lògic que el principal creixement d’ocupació el protagonitzin els joves perquè es tracta d’un col·lectiu que va ser el més castigat en l’època de la crisi, arribant fins a registrar una taxa d’atur del 53,19% el segons trimestre del 2013 (en l’actualitat és del 28,95%).

Un altre factor que permet més protagonisme als joves en la seva contractació és que es tracta de ”saba nova” per a les companyies que els empresaris poden contractar amb un salari més baix, explica el professor de l’IESE.

Població activa

Finalment, l’altre explicació que permet entendre aquest protagonisme dels joves en el fort creixement de l’ocupació és l’evolució de la població activa, on es mesura les persones que estan treballant més les que busquen activament feina.

Des de l’inici de la crisi, la població activa en general s’ha reduït però la dels joves en particular. Des de l’any 2008 ve baixant aquesta població menys entre el quart trimestre del 2016 en relació amb el quart trimestre del 2015, quan es va registrar el primer increment dels últims anys tot i que va ser un efímer 1%.

El fort creixement de la població activa s’ha donat per primer cop en el quart trimestre del 2017 en relació amb el quart trimestre del 2016 quan els actius de joves entre 16 i 19 anys han crescut prop d’un 13%. Gómez explica que és ”normal” que amb la consolidació de la recuperació, el joves, confiats en trobar feina, es decideixin a buscar feina convençuts que en trobaran.

En relació amb la qualitat de la feina, Gómez vol subratllar la importància que té a Catalunya el sector industrial en la creació de llocs de treball. Per aquest professor, els contractes de les empreses industrials requereixen d’un alt nivell de formació i especialització dels nous treballadors, cosa que fa que es tracti d’una ocupació més estable, de qualitat i de major productivitat.

El professor assegura que els empresaris industrials han aprés durant la crisi la necessitat de acollir-se als contractes de formació dual i anar a les escoles de formació professional per contractar joves i adaptar-los a les necessitats concretes dels seus processos de producció.

Aquesta dinàmica dels empresaris industrials, que aposten per ”implicar-se” en la formació dual, encara no s’està donant entre els empresaris del sector serveis, segons Gómez. Per aquests empresaris del sector serveis, l’especialització encara no és una necessitat imperiosa per cobrir les vacants de les seves empreses.

”Hi ha un nombre massa gran d’empresaris que encara no ha descobert la formació dual ni la formació professional”, rebla el professor de l’escola de negocis IESE.

Gómez també destaca l’alta temporalitat que arrossega el mercat de treball espanyol, amb una taxa del 26%, tot i que a Catalunya aquesta taxa de temporalitat baixa fins al 21%. El professor puntualitza però que aquestes taxes, tot i ser altes, per sobre de la mitjana europea del 15%, en aquest moments són de les mes baixes dels últims 30 anys i recorda que abans de la crisi aquesta taxa s’enfilava fins el 32%.