ACN Brussel·les .- Una de les prioritats de Brussel·les en la lluita antiterrorista és la interoperabilitat de les dades i que els estats membres comparteixin informació. Així ho assegura a l’ACN el responsable que coordina la lluita a la UE, Gilles de Kerchove. En aquest sentit, preguntat per l’accés directe dels Mossos a les bases de dades de l’Europol, De Kerchove assegura que la normativa de l’Europol permet al govern espanyol decidir quines són les autoritats competents per tenir un accés directe a l’agència europea en matèria policial. A més de la interoperabilitat De Kerchove apunta com una altra de les prioritats de la UE fer més prevenció i dissenyar programes de rehabilitació. Assenyala també la necessitat de millorar els sistemes de detecció de “senyals dèbils de radicalització” i cita el cas dels joves de Ripoll com a exemple per justificar-ho. Pel que fa a l’amenaça terrorista a Europa, el coordinador afirma que és “diversa” i que amb els atemptats a Barcelona s’ha vist que els terroristes “no només són llops solitaris”. “Pot ser que tinguem, tot i que esperem que no, cèl·lules preposicionades preparades per atemptar”, adverteix.

Sobre l’accés directe dels Mossos a l’Europol, el coordinador diu que si l’agència europea intenta col·leccionar informació de diferents estats membres, “depèn d’aquests” com s’organitzen per facilitar i accedir a la informació. Segons explica, la normativa de l’Europol “deixa en mans dels estats membres decidir quines són les autoritats competents” per accedir a la informació i relacionar-se amb l’Europol. “És a dir, el govern espanyol pot designar a qui vulgui”, clarifica.

A banda de l’intercanvi d’informació, el coordinador de la lluita contra el terrorisme assenyala que cal millorar la detecció de senyals dèbils de radicalització i fer més prevenció. “Això pren especial rellevància després dels atacs a Barcelona”, assegura. Fer polítiques comunitàries, formar agents de policia per detectar actituds sospitoses o fer ús del ‘big data’ a internet són algunes de les mesures que apunta Gilles de Kerchove per aconseguir-ho.

En matèria de prevenció i rehabilitació, diu, des de Brussel·les s’ha treballat “molt” en els darrers anys i fica com a exemple una iniciativa de la Comissió per connectar més de 3.000 experts. Amb tot, admet, “cal fer més”. De fet, assegura, hi ha algunes proves pilot de programes de prevenció o desradicalització i cita com a exemples les ciutats d’Aahrus (Dinamarca) o Vilvoorde (Bèlgica). “Necessitem molta més prevenció, però, no n’hi ha gaire i en canvi és molt necessària”, diu. Amb tot, descarta un pla comú de prevenció de la radicalització a Europa i recorda que cada estat membre “té les seves especificitats” i que són aquests els principals responsables en matèria de prevenció i lluita contra el terrorisme.

Una amenaça ‘diversa’

Quant al tipus d’amenaça terrorista a Europa De Kerchove assegura que “és molt diversa”. Precisament conclou que els atacs a Barcelona han mostrat que “no només hi ha llops solitaris”. Segons explica, a Europa hi ha actors solitaris que no han tingut contacte amb una organització però que “s’han inspirat per cometre un acte terrorista”. “Per altra banda, tenim també cèl·lules com les de Ripoll, amb un imam com a líder de dotze membres”, afegeix. En aquest sentit, avisa de la possibilitat que hi hagi més cèl·lules preposicionades preparades per atemptar. “Ja no parlem només de persones que s’han radicalitzat soles i que amb un ganivet han optat per matar algú”,diu.

Per altra banda, descarta que augmenti el nombre de combatents europeus que van a lluitar o formar-se a Síria o l’Iraq. “El mateix Daeix demana que no s’uneixin al Califat, que està col·lapsat, i els anima a fer la jihad fent atacs al seu mateix barri o població”, comenta. De Kerchove veu “raonable” pensar que hi hagi més “complots jihadistes” en un futur però matisa que “això no vol dir més atemptats amb èxit”. Segons les xifres que controla la UE, es calcula que prop de 5.000 persones han marxat d’Europa per lluitar com a combatents estrangers. Respecte als que han tornat a Europa, el coordinador assegura que s’esperen menys retorns. Ho atribueix al fet que la frontera de Síria amb Turquia estigui “completament tancada” així com també al fet que molts hagin pogut morir en la guerra.

Durant l’entrevista amb l’ACN De Kerchove admet que “hem d’estar preparats per veure més atacs a petita escala” però alhora destaca positivament que la societat europea “és molt resilient” en la resposta. “Les persones no estan dividides, que és l’objectiu de Daeix, i la resposta segueix sent cohesionada, pacífica”, afirma. “Això demostra com és de madura la nostra societat”, conclou.