El sostre de despesa per a l’any vinent creix fins a l’1,3% després d’anys de reduccions. El límit de despesa no financera de l’Estat augmentarà en 1.497 MEUR, fins arribar fins als 119.834 MEUR. L’aprovació d’aquest sostre de despesa suposa el primer pas per a l’elaboració dels pressupostos i el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha agraït el suport dels grups que els han permès l’aprovació. “Gracies per la seva responsabilitat d’estat i pel seu suport en favor de l’estabilitat”, ha declarat. En canvi, Montoro ha criticat “l’esquerra contumaç a la que tot li va malament”.

En concret, ha criticat al PSOE perquè en l’exercici anterior sí va donar suport a aquest mateix tràmit i, en canvi, ara hi vota en contra. “Alguna cosa ha passat a la política espanyola des del mes de desembre que fa que ara aquest recolzament no sigui possible”, ha reflexionat Montoro, en referència al retorn de Pedro Sánchez a la secretaria general dels socialistes.

“El millor escenari econòmic de la història”
Montoro ha defensat que l’escenari econòmic per als propers tres anys és “el millor de la història” i ha recordat, per exemple, que es preveu reduir la taxa d’atur: 15,4% per al 2018, 13,6% per al 2019 i 11,8% el 2020. A més, ha assegurat que si les previsions macroeconòmiques es compleixen la crisi haurà desaparegut definitivament el 2020.

Pel que fa al dèficit per al conjunt de les comunitat autònomes, el govern espanyol ha modificat els plans en només una setmana. Inicialment, s’havia aprovat pel Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) -i posteriorment en un Consell de Ministres extraordinari- un objectiu de dèficit del 0,3% del PIB per al 2018. Només uns dies més tard, es va modificar per augmentar una dècima (fins al 0,4%) per aconseguir el suport de Coalició Canària en la votació d’aquest dimarts. Això va obligar a convocar de nou el CPFF.

Arguments en contra
Entre els partits que s’han oposat als plans econòmics del govern espanyol hi ha Podem, ERC i PDeCAT. La diputada republicana Ester Capella ha acusat l’executiu d’actuar amb “vergonyant deslleialtat institucional” vers les comunitats autònomes. “Carreguen el pes a les comunitats autònomes que són les que concentren el tant per cent més alt de la despesa social”, ha manifestat la diputada republicana.

A més, Capella ha assegurat davant el ple que esperen que el resultat del referèndum sigui un “sí rotund” per tal que les polítiques econòmiques espanyoles “ja no determinin ni afectin els catalans”. Una afirmació que ha provocat la resposta del ministre d’Hisenda, que ha demanat a ERC que “es baixi de l’1 d’octubre” i ha afirmat que no es podrà votar.

Per part del PDeCAT, el diputat Ferran Bel ha explicat el vot en contra amb arguments similars. Segons Bel, l’Estat fa un “repartiment arbitrari” del dèficit de les comunitats autònomes. “Es pot canviar una dècima en només quatre dies per interessos polítics”, ha criticat Bel, que recorda que a les comunitats autònomes els correspondria un límit de dèficit superior al 0,8%.

En canvi, el diputat de C’s Toni Roldán ha fet un repàs de les iniciatives econòmiques que la formació taronja ha aconseguit aprovar a canvi del recolzament del seu grup a la investidura de Mariano Rajoy. En el cas del sostre de despesa, ha arrancat l’acord per deduir l’IRPF als contribuents que cobrin menys de 14.000 euros. “I què ha aconseguit Podem amb 72 diputats, doncs absolutament res, com tampoc el PSOE que és irrellevant”, ha afirmat.

Per la seva banda, el PNB ha argumentat el seu suport (que ha confirmat tot just aquest dimarts) per “responsabilitat, per respecte mutu i per cordialitat” per acostar posicions per aplicar la norma de despesa de manera “més ajustada”.