Des de la Fundació Pere Tarrés, també confien en consolidar les dades registrades l’any passat en què van constatar un 20% més de participants a les colònies, en comparació als pitjors anys de la crisi, el període 2011-2013, i van concloure que hi havia un 27% més d’escoles que reservaven uns dies per a les colònies. Pere Vives, cap d’educació ambiental i colònies de la Fundació Pere Tarrés, recorda que se’ls van ”barrejar dues crisis”, la de l’escola amb la sisena hora, i l’econòmica amb les famílies. Calcula que abans del 2008 l’entitat movia fins a 20.000 nens, una xifra que va arribar fins als 12.000. Ara, calculen que arriben als 15.000. La recuperació doncs, és evident però Vives destaca que les escoles encara ”surten menys”.

Per tot això, el sector mira amb cert optimisme aquesta estabilització. En declaracions a l’ACN, el gerent de l’ACELLEC, Pep Montes, ha recordat que, amb aquest, seran 3 els anys en què ”la davallada s’ha aturat”, però recorda que aquesta davallada ”lenta i progressiva” ha arribat a ser, de mitjana, del 20% si es comparen les dades de 10 i 15 anys endarrere. A banda d’aquesta disminució de reserves, la crisi econòmica, que ha afectat el sector per la reducció del poder adquisitiu de les famílies i també per la relació entre els docents i el departament d’ensenyament, també ha modificat els hàbits d’aquestes colònies i actualment es contracten menys activitats, menys nits o fins i tot s’organitzen sortides d’un sol dia en cases de colònies.

En aquest cas, per Montes, es perd bona part del valor educatiu de les colònies, ja que el què és la convivència, l’estada en forma ”no habitual” als centres educatius ”no es pot gaudir de la mateixa manera. Per això, fa mesos que el sector busca la complicitat de l’administració per incentivar mestres i centres i augmentar les escoles que marxen de colònies que, a grans trets, l’ACELLEC calcula que són la meitat, bàsicament de Primària, ja que a Secundària, tret d’activitats a final de curs com el crèdit de síntesi, majoritàriament ”ha fet una dimissió generalitzada” en aquesta matèria, en part, afectats per l’extensió de la jornada compactada.

La primavera passada, les diferents patronals del sector van acordar amb el Departament d’Ensenyament i la Direcció General de Joventut, tirar endavant diferents iniciatives per poder potenciar encara més aquest tipus d’activitats. Montes assenyala que amb de Joventut, s’han pogut impulsar iniciatives com el premi interuniversitari Colònies i Educació, però que amb Ensenyament, la taula de treball ha quedat aturada, per la situació política actual, i confia que la constitució d’un nou Govern desencalli la situació i es permeti dissenyar estratègies conjuntes per avaluar les mesures que es poden prendre per reforçar el lligam de les colònies amb el sistema educatiu. Des de la Fundació Pere Tarrés, Vives destaca que se’ls posen totes les facilitats als centres, a nivell d’infraestructures però també de contingut i activitats organitzades, per poder treure profit dels dies de colònies i complementar al màxim possible el què s’ha donat a classe, però reconeix que alguns centres veuen ”difícil” voler sortir de l’aula, pel context que hi tenen. ”Si hi hagués més reconeixement”, conclou Vives, ”tot seria molt més fàcil”, perquè creu que actualment, està en mans de ”la voluntat ” del mestre.

Tractar el lleure com un espai educatiu més

A la casa de colònies La Ruca d’Avinyó (Bages), un grup de primer d’ESO de l’escola Maristes de Rubí hi està de convivències. En Carles Plana, un dels tutors, acompanya els alumnes a una estada de dos dies. En aquest cas es tracta de dos dies de convivències, una modalitat de colònies que barreja la part més lúdica i de lleure amb un treball més personal i emocional. Plana ha explicat a l’ACN que des del centre aposten per aquest tipus de sortides perquè veuen que és “necessari” sortir de l’aula i afegeix que es tracta l’espai del lleure “com un espai realment educatiu”. “En un ambient diferent, es pot seguir treballant aspectes que normalment es treballen a l’aula”, ha destacat. Com per exemple conèixer-se millor els uns als altres, fer pinya, agafar seguretat quan s’expressen amb els altres, experimentar la natura i també obrir espais de reflexió més espiritual. Com a conseqüència de l’estada, les relacions després a classe solen canviar bastant, ha apuntat el professor, ja que la vinculació que es crea entre ells, però també amb el professors, s’enforteix.