La directora de 'La llibreria', Isabel Coixet, als Cines Verdi el 9 de novembre del 2017 (horitzontal).
La cineasta critica “la mobilització perpètua” i el divulgador parla de “presos polítics”
Redacció.- La cineasta, Isabel Coixet, ha assegurat que viu el moment polític català amb “angoixa” igual que molts altres ciutadans “dels dos costats”. En una entrevista a l’ACN en el marc de l’estrena de ‘La Llibreria’, Coixet ha afirmat que la mobilització “perpètua” de les últimes setmanes porta a un estat de “tensió” que no “és bo per a ningú”. En aquest sentit, després de definir-se com una persona “pragmàtica”, ha lamentat que els polítics enlloc de dedicar-se a “solucionar” la vida quotidiana de la gent de la manera més “justa” i “ètica” es dediquin a una “altra cosa” que encara no entén “què és”. Tot i haver-ho pensat “moltes vegades”, la directora de cinema ha descartat dedicar una pel·lícula al moment polític català perquè és “complex” no caure en fer un “pamflet” o un “sermó”.
Per la seva banda, el divulgador científic i escriptor Eduard Punset lamenta aquest dijous en un article a ‘La Vanguardia’ que a l’Estat la separació de poders “no existeix” i ha reclamat la posada en llibertat dels consellers del Govern empresonats la setmana passada. “Encara vivim en un país on algú pot anar a la presó per les seves idees polítiques”, ha criticat l’exministre de Relacions per a les Comunitats Europees del govern espanyol amb Adolfo Suárez a principis dels 80. “Haig d’admetre que ‘transició benevolent’, de la què tant ens omplim la boca, va acceptar renunciar, de moment, a la famosa divisió de poders en el Congrés com a sistema de representació pública”, ha continuat Punset en l’article, titulat ‘Per què haig de callar?’, en què també explica que entre la classe política d’aleshores “ningú acceptava que el poder judicial no fos escollit per ells mateixos”.
L’exministre assenyala que amb la situació política actual es veu “de ou cinquanta anys enrere”. “Aquests són dies de reflexió, també de tristesa i mobilització. Hi ha qui m’ha dit que per què m’hi fico, i que quina necessitat tinc de parlar. I per què haig de callar?”, es pregunta Punset en l’article, en què rememora la seva etapa a l’exili a Ginebra, París i Londres i com durant la dictadura espanyola va haver de fugir precipitadament per no ser detingut per la policia.
El passat mes de juliol, Punset es va mostrar “completament a favor” de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre en un article publicat a ‘Público’.
actualTARRAGONA utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies.
