Natxo Guinea.-  Les enquestes del 21-D deixaven obertes infinitat de possibilitats. Ciutadans apuntava alt, i es preveia que podia arribar a caçar ERC en el primer lloc. D’altra banda, l’independentisme, encapçalat en la majoria de sondejos pels republicans, es movia per sota i per sobre de la majoria absoluta. L’altíssima participació, a més (un 82%), convertia en imprevisible el resultat.

La primera premissa es va complir, molt per sobre de les enquestes. El partit liderat per Inés Arrimadas va superar el milió de vots (1.100.856, un 25,36 % dels vots, amb el 99,79% escrutat) i va aconseguir els 37 escons, tres per sobre del sorprenent ocupant de la segona plaça, Junts Per Catalunya ( 940.172 vots; 21,66% ), i cinc més que ERC (928.637; 21,39%).

La segona va caure del costat dels independentistes. Si ben pocs anticipaven el ‘sorpasso’ de la llista de Puigdemont a la de Junqueras, la majoria absoluta era una opció, i així ha quedat demostrat. Malgrat el descens de la CUP ( 193.202 vots; el 4,45%), els seus quatre escons sumen, al costat dels 34 de JxCAT i els 32 d’ERC, 70 escons en el Parlament: dos més dels necessaris, encara que dos menys que en 2015.

La summa ‘consitucionalista’ s’ha vist frenada per l’evident transvasament de vot entre les pròpies forces, penalitzant especialment al PP (3 escons; 183.874 vots, el 4,24%) i frenant al PSC, que solament ha sumat un escó més pel que fa a 2015, i s’ha quedat en 17 escons (602.202; 13,87%). En total, la suma en escons d’aquest bloc passa de 52 a 57.

La ‘tercera via’ perd suport

Tampoc l’alternativa oferta pels Comuns ha calat entre els catalans. Malgrat acudir amb una marca reconeixible i un líder que gaudeix de gran valoració entre els ciutadans, com és Xavier Domènech, ha perdut suport pel que fa a 2015. Si CQEP va obtenir 11 escons, Catalunya en Comú-Podem ha perdut tres, i s’ha quedat en vuit, amb un 7,45% del vot.

La majoria absoluta aconseguida per l’independentisme pot fer que la victòria de Ciutadans sera més ‘pírrica’ que real. S’obre així, dos anys després, un període d’investidura en el qual, a diferència de fa dos anys, hi haurà diputats als quals la Llei no els permetrà prendre possessió del seu càrrec.