De fet, gairebé set de cada deu treballadors (el 65%), la majoria dones, el pateixen, segons un estudi

UOC.- Es tracta d’una situació que afecta més les persones més grans de quaranta-cinc anys i les que s’incorporen a la rutina sense una breu transició. «La tornada a la normalitat confon el nostre organisme, que està habituat a certes dinàmiques de vacances, i representa un daltabaix emocional i físic», afirma Mireia Cabero, professora dels Estudis de Psicologia de la UOC.

«Es tracta d’un fenomen psicoemocional que apareix com a reacció a la tornada a la rutina. A més, el fet d’idealitzar la vida de vacances el fa augmentar», afirma. Aquesta manifestació de rebuig té una durada variable segons l’individu. El 20% dels afectats aconsegueix recuperar-se del tot en tan sols dos dies, però el 35% arrossega els símptomes i les molèsties durant dues setmanes abans no aconsegueix estabilitzar-se.

«Si el període de malestar s’estén a més de catorze dies, cal consultar un especialista perquè els motius, llavors, són uns altres», alerta Cabero. Apunta que com més negativa i poc interessant sigui la rutina, més possibilitats hi ha de patir les conseqüències d’una depressió postvacacional. Combatre-la amb l’ajuda de somnífers o medicaments no és la solució més bona. Segons aquesta experta, s’ha d’aprendre què és l’estrès i com s’ha de tractar.

Però què es pot fer per a millorar la tornada a la feina després de les vacances? Mireia Cabero proposa dur a la pràctica cinc consells per a tornar a la normalitat:

1. Programar el retorn a casa de manera anticipada i relaxada: «arribar de vacances i haver de tornar a la feina l’endemà no ajuda a tenir una transició positiva a la rutina», alerta.
2. Emprendre abans les tasques més grates: començar amb treballs més senzills o de menys concentració durant els primers dies millorarà l’adaptació del treballador.
3. Mantenir una actitud proactiva i positiva: «s’ha d’evitar caure en la negativitat; no ajuda i no serveix de res; al contrari», explica.
4. No endur-se feina a casa i respectar els horaris: «procurar adaptar-se a la tornada amb un procés escalonat i gradual és molt més positiu que tornar amb nivells alts d’estrès i molta càrrega de feina».
5. Practicar exercici físic moderat: per mitjà de l’esport s’alliberen endorfines que ajuden a tenir una salut emocional de més qualitat i el cos es desfà de l’estrès acumulat.

El 90% dels treballadors pensa que la depressió minva els seus resultats laborals. Segons un estudi de Sanitas, la depressió postvacacional afecta el mercat laboral i la productivitat. Un 10% dels afectats acabarà demanant la baixa laboral.

Aquesta experta alerta que per a no patir-ne cal tenir una rutina satisfactòria, una que l’individu hagi triat i a la qual li faci il·lusió tornar. «La resta de solucions són pegats que no resolen res i que només serveixen per a tapar durant un temps el problema de fons», deixa clar Cabero.

Els nens també en pateixen

La síndrome postvacacional també pot afectar els més petits. Es pot materialitzar en cansament, canvis d’humor o, fins i tot, problemes estomacals. Perquè no es materialitzi, Cabero recomana als pares que es duguin a terme les accions següents:

1. Saber què és el que els entusiasma de l’escola i recordar-los que ho recuperaran aviat.
2. Tornar progressivament a l’hàbit d’anar a dormir d’hora perquè quan comenci l’escola es puguin llevar sense necessitat de despertador.
3. Seguir una alimentació energètica que faciliti la rutina. Cal, doncs, eliminar tots els sucres refinats propis de l’estiu com gelats o begudes ensucrades. [paraula afegida]
4. Retrobar-se amb amics de l’escola alguns dies abans per a reviure les experiències d’amistat i de gaudir plegats.
5. Anar a comprar el material del nou curs plegats perquè s’il·lusionin per aquesta nova etapa.