L’increment del PIB del sector industrial (4,7%) reflecteix l’important avenç de les produccions manufactureres (5,4%). Mentre que el creixement nul dels productes energètics, d’aigua, gas i reciclatge va frenar el creixement agregat (del 0,2% front el 3,0% català). L’avenç de les branques típicament manufactureres s’explica pels increments del gruix de les produccions, amb increments intensos de les indústries d’alimentació, begudes i tabac (6,0%), de la metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics (8,0%) i del tèxtil i la confecció, cuir i calçat (7,8%).

Pel que fa al sector primari, l’augment de l’activitat a la Catalunya Central (11,9%) va mostrar un resultat similar a la mitjana catalana (10,1%). Els resultats del 2016 reflecteixen la millora de la ramaderia (pes sobre el PIB del primari el 2015 del 88,9%), que va experimentar un augment d’un notable 10,5%. Del seu costat, l’agrícola (que aportava el 9,4% del PIB sectorial) va presentar una alça major, del 28,5%, mentre que el forestal va caure un 0,2%.

El creixement català que lidera la Catalunya Central, és seguit per l’àmbit metropolità (3,5%), les comarques gironines (3,2%) i el Camp de Tarragona (3%). Les Terres de Ponent també creixen un 2,9%, mentre que les de l’Ebre un 2,3%.

Factors que expliquen el creixement a Catalunya

A nivell català i segons les dades que recull l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA, els factors principals del creixement del PIB català, que el 2016 va créixer un 3,5% (una xifra idèntica a la del 2015), cal buscar-los d’una banda en les reformes internes (fiscals, financeres, laborals, energètiques i de pensions), però també en factors exteriors com la intervenció del Banc Central Europeu, que va mantenir en valors baixos els tipus d’interès i va contribuir a la depreciació de l’euro respecte al dòlar. A més, també van empènyer el creixement català, la forta caiguda del preu del petroli i l’augment de la demanda de serveis turístics, provocada parcialment per la continuïtat de les tensions geopolítiques al nord d’Àfrica i l’est de la Mediterrània.

Segons l’informa del BBVA, tots aquests factors es van traduir en un increment de la renda disponible de llars, empreses no financeres i sector públic i, en conseqüència, en un context de millora de la confiança, en augments en totes les partides de despesa corrent i d’inversió, inclosa la inversió en habitatge.

Donat el seu major pes en l’activitat, segons l’informe del professor Josep Oliver, l’element determinant d’aquesta forta expansió va ser el consum privat que, amb un creixement del 2,7% el 2016, va continuar la bonança iniciada el 2014. L’altre gran determinant va ser la formació bruta de capital i, en particular, l’efectuada en maquinària, material de transport, béns d’equip i altres productes (augment del 4,5%), però també en la construcció que, tot i les dificultats que va travessar l’obra pública , va créixer un 4,6% el 2016. El consum públic va continuar amb la recuperació iniciada el 2015, augmentant un 2,7% el 2016. En conjunt, la demanda interna va avançar d’un notable 3,2%, compatible amb una certa millora del saldo exterior, reflex al seu torn de la contenció importadora i la fortalesa exportadora. Pel que fa a la demanda exterior, les importacions internacionals, to i el fort augment de la demanda interna, van avançar un 5,3%, mentre les vendes de béns i serveis creixien d’un 4,2% en termes reals.