Carlos Legaz: “La supervivència del comerç passa per l’especialització”

-Què opina de la salut del comerç a Tarragona?

“La salut del comerç està una mica tocada, indubtablement. Sobretot el que és el comerç tradicional. Les cadenes van ser un altre format de vendes que va aparèixer fa temps i va complicar les coses. El problema és que s’ha complicat encara més amb la venda per internet; està absorbint molt mercat, tant nostre com de les grans cadenes. No obstant això, per a les grans cadenes és molt més fàcil entrar en Internet que per al comerç tradicional, principalment per una qüestió de volum”.

-Com valora la convivència entre el comerç tradicional i els gegants del sector?

“Al centre, la supervivència del comerç passa per l’especialització. A les cadenes o a internet trobes uns productes, però no és el mateix que te’ls expliquin i te’ls ensenyin. I als barris, que és un altre tipus diferent de comerç, és una qüestió de proximitat: aconseguir fer partícip al client del barri del propi comerç a força de donar-li tot el servei que necessita; aconseguir que entre comerç i clientela del barri hi hagi més conversa… una unificació”.

-Quines diferències existeixen entre el comerç del centre i dels barris?

“El producte del centre és el producte de cadenes i franquícies, mentre que el de barri és producte de proximitat. El client pot ser el mateix, però el comerç és diferent. Antigament tots els clients eren clients de petit i mitjà comerç. Això ha canviat radicalment en venir les cadenes, les grans superfícies i últimament Amazon, Ebay i tota la venda per internet. Abans els propis comerços érem grans clients els uns dels altres”.

-A què atribueix veure tants locals buits i cessaments de negocis de tota la vida en zones emblemàtiques?

“Els comerços tradicionals estan tancant per tres raons principals: primer, amb la liberalització dels preus, a les zones més cèntriques el preu del lloguer s’ha disparat i hi ha molt comerç tradicional que no pot fer front a aquests costos; el segon, l’absència de relleu generacional, ja que antigament els fills continuaven el negoci familiar perquè l’estàndard del comerciant era classe mitjana i ara, en canvi, pot sortir-li més rendible a una persona treballar en una fàbrica o en un treball estable, ja que han baixat les vendes i els beneficis. I el tercer és, òbviament, la crisi: hi ha negocis que ja no són rendibles, o que no s’han adaptat als nous temps. En el meu cas, els meus fills continuen i per això hem reestructurat tot el negoci, ja que hem hagut d’adaptar-nos a la fotografia digital”.

Carlos Legaz. Fotografia Legaz