Pau Pérez, regidor d’Economia i Hisenda, ha anunciat que congelarà els impostos i les taxes municipals per quart any consecutiu. Ho presenta com una mesura de progrés, favorable per al conjunt de la població, amb l’argument que així s’afavorirà l’activitat econòmica i la creació de llocs de treball. Al mateix temps, remarca que totes aquestes mesures es deriven del pla d’ajustament econòmic aprovat el 2012, que implica la supervisió de l’Estat sobre les finances municipals.
De fet, fins i tot dins els límits estretíssims que aquests mesures coercitives ens imposen, resta la circumstància que un pressupost ha de tenir necessàriament una part d’ingressos i una de despeses, i si renunciem a actuar sobre els ingressos, la nostra renúncia condicionarà les despeses, o sigui les inversions i els serveis que serem capaços de fer i de prestar.
Congelar els ingressos no és una pràctica generosa, benevolent o d’esquerres. Caldria mirar, cas per cas, totes i cadascuna de les ordenances fiscals. Aplicant el principi de progressivitat en els impostos, potser ens trobaríem que en cal augmentar alguns i rebaixar-ne uns altres, o que cal cobrar-los proporcionalment a la capacitat econòmica de les persones i al dret que totes tenen de percebre serveis municipals. Parlar de pressupostos no vol dir, només, examinar els diners que es destinen a aquella obra o aquella altra. Cal que siguem capaços de debatre d’on els traurem, aquests diners, de qui i com.
Totes aquestes coses són les que no vol fer l’actual equip de govern. Totes aquestes coses es nega a fer-les des de fa quatre anys. Administra, però no governa. Gestiona el dia a dia amb criteris sobre els que no vol que hi hagi gaire publicitat, i encara menys debat polític, participació.
I no podria ser d’altra manera, atès que aquest equip de govern està format pels socialistes i el PP, amb algun suport extern de tendència conservadora que no li mancarà. No és només un govern en minoria, és un govern sense programa, sense missatge, sense res per oferir. L’únic objectiu que té és mantenir-se. És un executiu autoreferencial, que tot ho justifica utilitzant el nom de la nostra ciutat. La paraula “Tarragona” avala qualsevol improvisació, qualsevol sortida que els permeti seguir navegant.
De ben segur, un cop presentada la congelació dels ingressos com una mesura popular, veurem que en el capítol de despeses hi haurà una part substancial destinada al Jocs Mediterranis. Aquest és l’únic tòtem que encara ens ensenyen, amb un orgull digne de millor causa. El fet que hagin estat ajornats, el fet que depenguin ara de la incertíssima situació política a Catalunya i a l’Estat espanyol, el fet que se’ns llencin a sobre tots aquests terminis fora de termini, no alterarà la disposició municipal a seguir posant-hi diners i compromisos que després es convertiran en deute. No volen parlar dels ingressos, no volen parlar dels comptes públics, però segueixen disposats a fer despeses sumptuàries.
Aquesta no és una manera raonable d’enfrontar-se a la crisi econòmica, ni de plantar cara a les necessitats de la ciutat. A Tarragona cal una actitud valenta, també en el terreny de les finances municipals, que són les de tots els veïns i veïnes.
Arga Sentís. Portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA
