Aposta pel model islandès en la prevenció del consum de drogues

Així, la Sala d’Actes d’El Mirador va acollir  la conferència  “La implementació de Planet Youth a Tarragona” que va oferir Patrícia Ros, psicòloga clínica, responsable del Servei Municipal de Prevenció de las Addiccions des de l’any 2000 a l’Ajuntament de Tarragona i Senior Advisor del Programa Planet Youth. A més, Ros és cofundadora de la xarxa de treball Perifèrics, formada per entitats i administracions públiques que treballen en l’àmbit de la prevenció de tota Catalunya.

Tal com va explicar Patrícia Ros, el Planet Youth és un programa de prevenció de drogues que es va posar en marxa a Islàndia el 1998 com a Youth in Iceland i que en dues dècades ha demostrat la seva validesa i efectivitat. De fet, segons les estadístiques el consum de drogues ha disminuït dràsticament al país des de la seva implantació.  Quant a l’alcohol, la taxa ha baixat del 42% al 5%, en el cas del tabac del 23% al 3%, i en referència al cànnabis ha baixat del 17% al 7%. És per això que el model islandès va creuar fronteres el 2006 i es va exportar arreu d’Europa a una trentena de ciutats pilots, – entre les quals es troba Tarragona – primer com a Youth in Europe, i ara com a Planet Youth.  Cal destacar que el Pla Local de Joventut de Castellar 2018-2021 que es va presentar recentment, preveu sumar-se al projecte Youth in Europe per tal de promoure hàbits de consum saludable dels joves.

Segons Ros, el model islandès es basa en tres pilars: “utilitzar la recerca coma evidència científica, l’apropament comunitari de baix a dalt, i mantenir un constant diàleg entre els polítics, els investigadors i els professionals”. Per a l’experta, un dels principals problemes arrelats al nostre país en aquest àmbit és que “es dissenyen plans i programes que no quallen perquè no s’avaluen, es fan sense tenir en compte les necessitats de la comunitat, de les famílies, de l’entorn i dels agents implicats”.

En aquest sentit, Ros va explicar que quan es va posar en marxa el programa de prevenció a Tarragona es va dur a terme una enquesta als adolescents a través dels 24 instituts de la ciutat en què van participar 2.536 joves. L’exhaustiu qüestionari va abordar temàtiques molt diverses relacionades amb l’oci, la salut mental, els estudis, l’esport, l’entorn familiar, la sexualitat o el consum de drogues, entre d’altres. L’enquesta va servir per trencar amb tòpics i prejudicis sobre els hàbits dels adolescents de la ciutat a través de “l’evidència científica”, una informació vital per tal d’elaborar un pla d’actuació que s’adeqüés a la realitat de Tarragona.

Tal com va explicar Ros, un cop van creuar els resultats i les variables, van posar en marxa “el desplegament comunitari”. Tot plegat, amb la voluntat d’involucrar tots els agents implicats en la prevenció de les addiccions del joves: des de la família, fins les entitats de la ciutat, les associacions de veïns, els professionals sanitaris, els farmacèutics, els docents i educadors, els empresaris de l’oci nocturn, la família o l’escola. A partir d’aquí, l’experta va detallar que es van crear grups de treball per proposar un full de ruta transversal per prevenir les addiccions entre els més joves. Les activitats proposades pel pla impulsor estaven fonamentalment adreçades als adolescents però també al seu entorn més proper, com ara la família, amb qui estableix un vincle emocional.

Segons va apuntar Ros, aquesta tardor tornaran a realitzar l’enquesta per comparar els resultats i veure si les mesures que s’han dut a terme han derivat en un descens del consum de drogues entre la població adolescent. “El model islandès es basa en que tota la comunitat faci coses perquè l’entorn de l’infant sigui saludable. Així els joves prendran decisions saludables. Com han de fer els adolescents eleccions responsables si nosaltres no les fem?”, va apuntar Ros.

Finalment, la ponent va fer un símil de la prevenció de les addicions amb el món dels castells: “al pom de dalt només hi arriben els infants, i perquè els infants hi arribin, els adults hem de fer pinya”.