Aplicacions de reconeixement facial milloraran l’aprenentatge en línia i l’atenció als malalts

UOC.- La visió per computador és una branca de la intel·ligència artificial que té per objectiu dotar a un ordinador de l’habilitat d’entendre una imatge, és a dir, ensenya a «veure» a les computadores a través de les càmeres que estan connectades a elles. Aquestes aplicacions de reconeixement automàtic de les emocions són esperançadores en diversos àmbits. Investigadors de la UOC treballen en diferents projectes que busquen millorar processos d’aprenentatge en línia i que tenen aplicació en l’àmbit de la salut, com, per exemple, en l’autisme.

Es tracta d’un sector que està en plena expansió i que a Europa ha crescut un 5% el darrer any. En el cas de Catalunya, es considera una tecnologia estratègica. Un informe del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya del juny de 2017 afirma que «a Catalunya hi ha un ecosistema potent i pioner en temes d’intel·ligència artificial aplicada a la visió i que la visió per computadora s’ha convertit en una de les tecnologies estratègiques». En aquest estudi, s’ha fet un mapatge i una caracterització del sector en el territori i s’ha trobat que, a Catalunya, hi ha més de 67 empreses dedicades a aquesta tecnologia i 70 milions d’euros de facturació agregada només el 2016.

La recerca està liderada per centres universitaris ―com el MIT, la Universitat de Colúmbia o l’Imperial College― i empreses que també inverteixen en la cursa tecnològica, com ara Google, Amazon, Facebook o IBM.

Reconeixement d’emocions

La investigadora de la UOC Àgata Lapedriza va guanyar l’edició d’enguany del UOC Research Showcase amb un projecte sobre el reconeixement automàtic d’emocions a partir d’imatges de persones. Lapedriza, del grup de recerca SUNAI de l’IN3-UOC, és especialista en el camp del reconeixement d’escenes i, concretament, d’emocions: «el que fem és crear la intel·ligència artificial associada al procés d’entendre el que es veu. Dins d’aquest àmbit, jo em dedico a crear sistemes de visió artificial que puguin entendre com se sent la gent, com es comporta i per què».

Actualment treballa en un projecte de modelatge del context, és a dir, tot el que envolta una persona. «La percepció emocional està fortament influïda pel context. Per exemple, no és el mateix una persona que plora en un casament que una persona que plora en un funeral. Actualment una màquina no podria entendre la diferència. El projecte en el qual treballo tracta de modelar el context en què es troba la gent per a entendre com el que els envolta o l’espai on es troben afecta les seves emocions», argumenta la investigadora.

En el camp de la salut, l’investigador principal del grup SUNAI, David Masip, treballa en la fase inicial d’un projecte també de reconeixement de l’expressió facial pensat en la teràpia amb autistes. «És un projecte d’aprenentatge profund en el qual busquem analitzar tots els components de l’expressió facial de l’autisme i determinar com podem ajudar en la diagnosi o l’acompanyament terapèutic dels afectats.»

«És un projecte d’aquí a un any i que fem en col·laboració amb les germanes hospitalàries de Caldes de Malavella, que treballen amb joves amb autisme i discapacitat intel·lectual. Intentarem monitorar els pacients que sabem que no expressen ni reconeixen emocions. Es tracta de desenvolupar algoritmes de reconeixement facial i construir prototipus d’emocions per a definir una base de dades teòrica que ens ajudi a reconèixer patrons», detalla l’investigador.

Una altra aplicació rellevant del reconeixement de les emocions és en l’aprenentatge en línia. Lapedriza apunta que pot ser una eina molt útil per a ajustar-se a necessitats concretes dels alumnes: «en entorns d’ensenyament a distància, en els quals l’estudiant està sol davant l’ordinador, és molt útil que l’ordinador pugui detectar quan l’estudiant està frustrat, entendre per què i oferir una ajuda personalitzada de forma empàtica».