Com que les defenses extensibles són armes cal que la Guàrdia Civil emeti una autorització que no acaba d’arribar i Serret ha explicat a l’ACN que ”davant les traves de caràcter administratiu, intentarem superar-les a través d’una ordre interna pròpia de la consellera”. Serà de caràcter provisional, ”mentre no aprovem el reglament d’ús d’armes amb el qual estem treballant”. Serret confia doncs que l’odre ”desencalli” aquest escull burocràtic i que en les properes setmanes o abans de final d’any ja hi hagi el permís. Automàticament després, es farà el concurs per adquirir les defenses extensibles, les armilles i les manilles i es començaran a distribuir per tots els agents del cos.

La distribució de tots aquests elements que han de millorar la seguretat dels Agents Rurals va acompanyada d’una formació que ja s’ha començat a fer a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. La formació la faran tots els agents rurals i dura 5 dies tot i que actualment, a falta de l’element de la defensa extensible, s’escurça un dia, i més endavant s’ampliaran les 6 hores que ara falten.

Serret és conscient que amb els fets d’Aspa s’ha evidenciat ”que la temàtica de la seguretat al cos està en el punt de mira” però remarca que primer cal reflexionar ”d’on venim” i tenir en compte que no s’han de prendre segons quines decisions de forma precipitada així com prioritzar la cobertura d’altres aspectes ”indispensables” de l’estructura de cos. La consellera es refereix a les places de sotsinspector i per agents de base convocades a l’abril. També a la feina del grup d’experts que treballa en els protocols a tenir en compte a partir d’ara en l’operativitat del cos. Poden ser instruccions ”senzilles” com la gestió de les trucades d’emergències, el com han de ser els uniformes dels agents o si han de dur o no cascs en incendis. Tot plegat, es reforça, segons Serret, amb la creació de la Direcció General d’Agents Rurals; una mesura que ”dóna un missatge d’aposta pel cos i el consolida com una estructura d’estat”.

Els caçadors hauran de deixar l’arma a terra quan se’ls faci una inspecció

També arrel dels fets d’Aspa s’ha començat a fer un ”treball intens” amb la Federació de Caça de Catalunya que agrupa les col·lectivitats de caçadors d’arreu de país per tal de consensuar unes instruccions de com caldrà actuar a partir d’ara tant des d’una banda com l’altra. Una de les que destaca i que fins ara no s’havia portat a terme és la que quan un caçador sigui requerit per una patrulla d’Agents Rurals per fer-li una inspecció d’armes, aquest haurà de deixar-la a terra mentre duri tot el procediment. L’objectiu és ”millorar la seguretat dels agents en un sentit molt ampli”, i en aquest sentit, també es vol interpel·lar els titulars dels vedats de caça per tal que regulin d’una forma molt més acurada el registre de les persones que cacen per facilitar les dades als agents en cas d’inspecció.

La voluntat del Departament d’Agricultura és començar a aplicar a partir de la propera campanya de caça aquestes mesures. Està previst que aquest setembre estigui redactada tota aquesta nova mecànica per procedir al dia a dia de les inspeccions de caça dels agents rurals i que a partir d’aleshores se’n faci difusió.

Llei de caça: una de les principals línies de treball pel 2018

Paral·lelament, la consellera Serret ha explicat que la nova Llei de caça serà una de les ”principals línies de treball durant el 2018”. En aquest sentit, recorda que l’actual és ”preconstitucional” i la societat, el col·lectiu de caçadors i la situació dels nostres ecosistemes ”ha variat radicalment”, de manera que cal una revisió profunda. És per això que Serret aposta per fer un ”debat serè” perquè tota la societat entengui la necessitat de tirar endavant aquesta Llei i la concepció que s’ha de tenir de la caça, que abans era bàsicament una activitat de lleure i ara és necessària per controlar poblacions d’espècies de fauna i tornar a equilibrar ecosistemes.

La Llei està actualment en un procés de recollida de propostes dels diferents ”actors socials. Serret remarca que fer una llei és un procés llarg que pot durar entre 1 i 2 anys i ”no volem córrer” perquè la voluntat és que estigui ”ben consensuada i argumentada”.