Els advocats del col·lectiu indiquen que la contractació d’aquest tipus de préstecs hipotecats va ser fruit “en la pràctica totalitat dels casos” dels consells i les recomanacions d’entitats com BBVA, “una de les més actives” en la comercialització d’aquest tipus de producte. Tant BBVA com d’altres entitats “van presentar” l’IRPH com un índex “més estable i menys subjecte a possibles fluctuacions” que l’euribor. Lluny d’això, el col·lectiu subratlla que l’any 2013 l’IRPH era 3,3 punts superior a l’Euribor; el 2014, 2,6 punts superior i en 2016, amb l’Euribor situat en valors negatius, 1,96 punts per sobre.

La demanda, a més, recull el fet que l’any 2013 les autoritats europees van obligar el govern espanyol a derogar els antics IRPH-Caixes i IRPH-Bancs en considerar que es tractava d’índexs susceptibles de manipulació per part de les pròpies entitats i que es van comercialitzar “amb evident falta de transparència”.

Com a resultat d’aquest requeriment, l’únic dels IRPH que es va mantenir vigent va ser l’anomenat IRPH-Entitats que “es va imposar de forma unilateral i sense negociació prèvia” a la immensa majoria d’hipoteques referenciades fins a aquell moment a alguns dels altres IRPH derogats per imposició de la Unió Europea. D’aquesta manera, s’indica des del Col·lectiu Ronda, les entitats contravenien “amb l’aquiescència de l’Administració” un principi “essencial” del Dret que prohibeix explícitament modificar substancialment qualsevol element rellevant d’un contracte privat com és una hipoteca sense que hi hagi un acord entre les parts.