Una connexió digital permanent pot causar estrès, insomni i síndrome d’esgotament professional

UOC.- El 65% dels treballadors espanyols és requerit per la seva empresa fora del seu horari laboral mentre que entre els directius la xifra s’enfila fins al 90%, segons es desprèn d’un estudi elaborat per l’empresa Edenred i la consultoria Ipsos. Rebre correus electrònics de feina en hores intempestives, en caps de setmana o en dies de festa és més fàcil en la societat hiperconnectada en què vivim actualment. Els experts coincideixen a assenyalar que aquestes pràctiques en alguns casos poden causar estrès, insomni, dificultats per a conciliar feina i família o la síndrome d’esgotament professional (burnout), però hi ha discrepàncies sobre si fer una llei que reguli la desconnexió digital, com ha fet França, és la millor solució.

Des de l’1 de gener del 2017, la llei El Kohmri, batejada així pel cognom de la ministra de Treball que la va promoure, Myriam El Kohmri, imposa a les empreses franceses de més de 50 treballadors que hagin de negociar les condicions perquè els seus empleats no es vegin obligats a respondre el telèfon o correus i missatges electrònics fora de les hores de feina. La norma s’estableix com un dret i no pas com una obligació, de manera que en cap cas prohibeix l’ús d’aquestes eines digitals fora de l’horari de feina, però sí que protegeix els treballadors que vulguin exercir el dret a no utilitzar-les un cop han plegat. Segons un estudi de la consultoria PageGroup sobre l’equilibri entre vida personal i familiar dels assalariats, el 62% de francesos disposa d’un instrument digital proporcionat per l’empresa i el 41% creu que això té un efecte negatiu per a la seva vida. El 75% reconeix que consulta correus o respon trucades telefòniques més enllà de l’horari de feina i prop de la meitat afirma que ho fa fins i tot durant les vacances o permisos.

El debat sobre la llei El Kohmri a l’Estat

A Espanya, la Secretaria d’Estat d’Ocupació fa temps que estudia la possibilitat d’una regulació que reconegui el dret dels treballadors a la desconnexió digital de la seva empresa. Alguns estudis apunten que el 65% de treballadors és requerit fora del seu horari laboral i que el 41% no està satisfet amb l’equilibri entre vida laboral i familiar. Hi ajuda el fet que més del 90% de les grans empreses espanyoles, les que tenen més de 250 treballadors, i el 36% de les de menys de 10 treballadors faciliten a la seva plantilla l’accés remot al correu electrònic, a documents de treball i a aplicacions fora de la feina, segons l’Enquesta sobre l’ús de TIC i comerç electrònic a les empreses de l’Institut Nacional d’Estadística.

La professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC i experta en recursos humans Eva Rimbau explica que regular per a evitar certs problemes en pot generar altres i veu difícil fer «un vestit a mida» per a totes les activitats. «Hi ha feines o departaments dins d’una empresa en què la desconnexió no té cap sentit», explica. Considera que només les professions lligades a un horari estricte podrien aplicar la mesura amb facilitat, però constata que les empreses amb horaris fixos i que no permeten la flexibilitat laboral «cada cop són menys». «Si el treballador es distribueix les vuit hores de feina segons les seves necessitats, no té sentit obligar a la desconnexió digital en certs horaris. Per exemple, li pot anar bé respondre missatges a les sis del matí o de nou a deu de la nit, perquè això li permet dedicar hores habitualment laborables a altres facetes de la vida, com ara la família o la formació», explica.

Perquè això sigui possible, Rimbau creu que les dues parts —treballadors i empresa— han de dialogar obertament sobre les seves necessitats i expectatives. «Han de ser unes expectatives raonables. No es pot esperar que els treballadors estiguin connectats les 24 hores del dia». Segons Rimbau, quan les empreses esperen més del que és raonable, és quan sorgeix la demanda d’augmentar els controls com ara regular la desconnexió en certs horaris o fer fitxar el personal. L’experta explica que «cal superar aquesta temptació del cafè per a tots i buscar solucions que permetin la flexibilitat per a treballar quan sigui millor per a cadascú».

Per la seva banda, el professor col·laborador del màster universitari d’Ocupació i Mercat de Treball i del postgrau de Coaching: Orientació i Assessorament en el Món Laboral Manel Fernández Jaria sí que es mostra partidari de poder aplicar a Espanya la norma francesa. «Qualsevol mesura que millori el clima psicosocial és aplicable en qualsevol empresa i ajuda molt a millorar la relació que el treballador té amb el lloc on treballa», explica. «Hi ha treballadors que s’han de justificar constantment quan no volen fer hores extres o contestar correus un cop han plegat, perquè l’empresa interpreta que no ets un bon treballador», explica. És per això que, segons Fernández Jaria, sí que cal regular la desconnexió digital. Reconeix, però, que la llei hauria de preveure una negociació en cada cas per tal que sempre quedi clarament definit el dret del treballador a poder desconnectar-se digitalment. «El fet que sigui reconegut el dret del treballador obre la porta a una negociació per a establir pactes acordats per escrit entre les dues parts», explica. «Al nostre país encara no hem solucionat la conciliació laboral física. Un cop això sigui una realitat el pas següent hauria de ser la conciliació tecnològica», afirma l’expert.

Els perills d’estar permanentment connectat

Fernández Jaria explica que rebre un correu electrònic un divendres a última hora de la tarda amb demandes de feina pot tenir un impacte negatiu sobre el receptor. «Conviurà amb aquell “problema” tot el cap de setmana», explica.

Els experts alerten que la repetició d’aquestes pràctiques pot causar estrès laboral, el que es coneix com a síndrome d’esgotament professional. Un estrès que es canalitza de molt diverses maneres: insomni, irritabilitat, mal humor, desmotivació, esgotament mental, falta d’energia i menys rendiment, etc.

Els beneficis de la desconnexió són obvis: el treballador guanya qualitat de vida, és propietari del seu temps lliure i millora la conciliació laboral i familiar.