UOC. Anna Torres.- Un nen d’entre tres i cinc anys que presenta retard per a memoritzar els nombres, els colors o els dies de la setmana i a qui costa manejar el llapis pot ser dislèctic. De més gran, quan tingui entre sis i onze anys, a l’hora de llegir canviarà l’ordre de les lletres en les paraules. Estudis que s’han fet a Espanya afirmen que entorn del 5% de la població infantil té dislèxia i que és, per tant, el trastorn més comú. «Els costa molt llegir perquè no han adquirit el procés de transformar les grafies en sons, procés que és molt senzill per als que no pateixen cap trastorn del llenguatge», explica Llorenç Andreu, director del nou grau de Logopèdia (UOC i UVic-UCC).

A més de la lectura, a l’escola es treballa el llenguatge en dues modalitats més: l’expressió oral i l’escrita. En el llenguatge oral, el principal trastorn és el trastorn específic del llenguatge (TEL), que afecta un 7% dels infants. «Sense cap causa que ho expliqui (no tenen cap pèrdua auditiva ni cap discapacitat intel·lectual, etc.), no aprenen el llenguatge com els altres». Són nens que tenen «problemes greus» per a poder-se expressar quan parlen i per a poder comprendre quan escolten les persones que els envolten, diu Andreu. Pel que fa a l’escriptura, el trastorn és la disgrafia i sovint va associada a la dislèxia. «Moltes vegades quan aquests nens tenen problemes d’escriptura també en tenen de lectura», apunta aquest expert de la UOC.

Els trastorns del llenguatge i el fracàs escolar van de bracet

Investigadors del grup de recerca sobre cognició i llenguatge (GRECIL) de la UOC han detectat una important relació entre els nens que pateixen TEL i el fracàs escolar. Entre altres conclusions, han comprovat que el 75% dels nens amb aquest trastorn presenten un baix rendiment acadèmic –han repetit curs, reben una educació especial o tenen el currículum adaptat o pla individualitzat– i el 95% reben alguna mena d’atenció relacionada amb la llengua.

Andreu emfasitza la importància de treballar amb aquests infants des de ben petits: «Si a una persona amb dificultats li fem fer un treball intensiu, el benefici o el grau de millora serà molt més alt que no pas si ens esperem a edats posteriors». Aquí hi intervé el logopeda, el professional sanitari que s’ocupa de la prevenció, l’avaluació, el diagnòstic i el tractament de les alteracions de la comunicació, els trastorns del llenguatge oral (TEL), els trastorns de la parla (dislàlies, diglòssies, quequesa i trastorns de la veu), les funcions orofacials (disglòssia, deglució atípica, etc.) i els trastorns de la lectura (dislèxia i problemes de la comprensió lectora) i de l’escriptura (disgrafia).

Aquesta professió ha anat adquirint cada vegada més importància des que va ser reconeguda com a professió sanitària en la Llei d’ordenació de les professions sanitàries (LOPS). La seva actuació ha anat guanyant presència en tots els seus àmbits d’actuació: als centres d’estimulació primerenca i als centres d’educació especial, als centres de consulta ambulatòria i convalescent i als centres de consulta privada. La presència del logopeda en els últims anys ha obtingut una rellevància especial en l’atenció de la disfàgia i les disfuncions orofacials, tant en l’etapa infantil com en l’adulta. Precisament, per a formar futurs logopedes, la UOC i la Universitat de Vic oferiran el curs vinent, com una de les novetats acadèmiques, el grau de Logopèdia.
La tasca dels mestres

A més del treball específic que farà amb el logopeda, és crucial que el seu problema sigui atès a l’aula. El mestre ha de deixar molt clar que no es tracta de manca de motivació o mandra, ni tampoc d’un nivell baix d’intel·ligència. Algunes recomanacions dels experts és que segui a les primeres files, que se li valorin els aspectes positius del seu treball, a més d’evitar que llegeixi en públic i assegurar-se que ha entès el material. Amb aquestes mesures i altres s’intenta evitar problemes de frustració i pèrdua d’autoestima, molt freqüents entre els nens dislèctics.