XAVIER PUIG: En favor del patriotisme de la PAH

0

Fa unes setmanes una moció d’Iniciativa ens va brindar una bona oportunitat per reflexionar al voltant del vincle entre el patriotisme i les urgències socials, tant propis dels temps de crisi que corren. La resolució donava suport a la proposta de Llei d’Habitatge de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i, com que Esquerra ha contribuït a registrar-la (com vam fer amb “Las 5 de la PAH”), l’hem defensat com si també fos nostra.

Sense que serveixi de precedent, permeteu-me que us citi la Constitució Espanyola en el seu article 47: “Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación”. Exactament això.

Doncs bé, a tots els patriotes rojigualdos disposats a atonyinar la ciutadania que vota pacíficament però que no mouran mai ni un dit per a procurar que els seus conciutadans tinguin una llar i un plat a taula, dir-los que el patriotisme de veritat és el de la gent, amb el seu treball, les seves necessitats, la seva dignitat i la seva llibertat. A Esquerra som patriotes, ja ho crec que sí. Patriotes d’1-O i no de 18-J. Patriotes de llibertat i justícia social i no d’imposició i casta. Patriotes de gent, no de bandera. Patriotes de 47 i no de 155.

Catalunya ha estat pionera a l’hora de legislar la protecció del dret a l’habitatge. Un dels puntals en va ser, sens dubte, l’aprovació de la Llei 24/2015, feta a iniciativa de la PAH i assumida com a repte per la Generalitat. Cap altra comunitat de l’Estat havia fet aquest pas abans.

Però el govern espanyol va fer allò que sap fer, que és recórrer tots els avenços socials que s’impulsen des de Catalunya. En només dos anys, l’Estat ha enviat a la Inquisició del TC cinc de les sis normes fetes amb aquesta finalitat, i les va suspendre. Parlem de la Llei de mesures urgents per a la emergència residencial, l’Impost als pisos buits, la Llei de propietat temporal, la Llei de consum (en els articles que defensen els ciutadans de les clàusules abusives en la contractació d’hipoteques) o la mateixa Llei de protecció del dret a l’habitatge en persones en situació d’exclusió.

A més, les ajudes de l’Estat al lloguer s’han reduït a la meitat entre 2008 i 2016, precisament quan més falta han fet. La diferència l’ha cobert, en una situació complicada, el govern de la Generalitat. Val la pena, en aquest sentit, recordar, defensar i fer valer que a Catalunya tenim legislació que garanteix el reallotjament a les famílies en situació de desnonament, que obliga els bancs a oferir lloguer social, que obliga a les empreses elèctriques a assumir part del cost energètic, que evita el tall dels subministraments bàsics i que dota de mecanismes per fer ús dels pisos buits.

De totes maneres des d’Esquerra constatem, un cop més, que ens calen totes les eines d’un estat per fer front a aquestes injustícies i poder ajudar els nostres conciutadans. Perquè necessitem un país amb un alt grau de patriotisme del 47, que és el que la PAH ens ensenya.

Xavier Puig Andreu

Conseller d’ERC-MES-MDC AjunTament de Tarragona