L’acte, dins la festa major del municipi, s’ha emmarcat en l’Any Jujol140 que se celebra arreu de Catalunya
Vimbodí i Poblet. –L’església parroquial de la vila de Vimbodí ‘oculta’ una petita joia de l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol (1879-1949): l’altar i retaule modernista de la Mare de Déu de Montserrat. Malgrat les seves reduïdes dimensions, l’obra reflecteix com cap altra les múltiples facetes artístiques de Jujol: arquitecte, pintor i dissenyador. «Jujol se’ns mostra a Vimbodí com un artista total», ha destacat l’historiador Damià Amorós i Albareda durant la visita guiada que, aquest dissabte a la tarda, ha dut a terme en aquesta capella jujoliana. L’acte ha estat organitzat per l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet (www.vimbodiipoblet.cat) amb la col·laboració de la parròquia. S’ha emmarcat en les activitats oficials de l’Any Jujol140, que se celebra arreu de Catalunya (http://jujol140.cat), i alhora s’ha inclòs al programa de la festa major del municipi.
La visita ha atret nombroses persones del municipi i també de fora, algunes arribades fins i tot de Sant Joan Despí, on Jujol estava molt vinculat i on va dur a terme diverses de les seves obres més emblemàtiques. L’ajuntament d’aquest municipi del Baix Llobregat és, de fet, l’impulsor principal de l’Any Jujol140, per difondre la figura i l’obra de l’artista amb motiu dels 140 anys del seu naixement. Vimbodí i Poblet és un dels 16 municipis adherits a aquesta iniciativa, que preveu actes en diferents indrets ‘jujolians’ fins al setembre de 2019.
Al llarg de la visita, Damià Amorós, historiador de l’art i màster en Gestió del Patrimoni, ha sorprès els assistents amb noves informacions sobre aquesta obra jujoliana datada el 1941, com és el fet que la imatge d’alabastre de la Mare de Déu de Montserrat va ser pintada pel mateix Jujol, o que les muntanyes de Montserrat del retaule són obra del pintor local Adrià Campdesuñer. L’altar va ser encarregat després de la Guerra Civil per una família de fora vila en agraïment a la bona acollida que els vimbodinencs i vimbodinenques els havien prestat durant la Guerra Civil. Aquesta família havia viscut anys enrere a l’Argentina, raó per la qual l’escut d’aquell país figura a la part frontal de l’altar. Aquesta i altres curiositats, unida a les excel·lents explicacions de Damià Amorós, veí de Sarral i vinculat professionalment al Monestir de Poblet, han convertit la visita en una agradable i aplaudida experiència per a les persones que han omplert l’església vimbodinenca amb motiu d’aquesta activitat.
La visita guiada ha anat precedida d’una presentació a càrrec de l’alcalde de Vimbodí i Poblet, Joan Güell, acompanyat dels regidors del Consistori i del mossèn de la parròquia, Mn. Miquel Barcos. Abans d’acabar l’acte, s’ha sortejat un exemplar del llibre ‘Història de Vimbodí i Poblet’ (Arola Editors, URV), impulsat per l’Ajuntament del municipi, i els assistents han pogut entonar ‘El Virolai’ acompanyats a l’orgue pel cronista i dinamitzador cultural local Alfons Alsamora.
Jujol: col·laborador de Gaudí
Josep Maria Jujol i Gibert va ser col·laborador d’Antoni Gaudí, i alhora va dissenyar desenes d’edificis, espais i objectes en els quals va deixar anar la seva gran creativitat i mestratge. No obstant això, Jujol encara no és prou conegut encara dins del moviment artístic del segle vint. Precisament, l’Any Jujol vol contribuir a la difusió de la seva obra i al reconeixement científic internacional d’una figura única del Modernisme.
Jujol va néixer a Tarragona el 16 de setembre de 1879. El 1888 es va traslladar a viure a Barcelona amb la seva família i el 1897 va iniciar els estudis a l’Escola d’Arquitectura, que va concloure el 1906. Amb 22 anys va entrar a treballar al taller de l’arquitecte Antoni Maria Gallissà i posteriorment també va col·laborar amb els arquitectes Josep Font i Gumà i Antoni Gaudí. Va ser catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i arquitecte municipal de Sant Joan Despí. Va morir a Barcelona l’1 de maig de 1949. Jujol va realitzar nombroses obres en solitari(Can Negre, a Sant Joan Despí; el Teatre Metropol, a Tarragona, o la Casa Bofarull, als Pallaresos) i, alhora, la seva influència és molt present en les seves col·laboracions amb arquitectes de l’època, en edificis de Gaudí com La Pedrera, el Park Güell, la Casa Batlló, la Sagrada Família o la Colònia Güell.
