Dades de campanyes de la plataforma Goteo ajuden a comprendre com aquestes eines de participació ciutadana promouen els objectius de desenvolupament sostenible
UOC News.- En els últims anys, el micromecenatge (en anglès, crowdfunding) s’ha estès més enllà de l’àmbit de la cultura —on va néixer— i ha evolucionat fins a esdevenir una eina per impulsar tot tipus de projectes d’impacte social. Un exemple són les campanyes de solidaritat que s’estan articulant per fer front a la crisi de la COVID-19 mitjançant plataformes com Goteo. Per la seva naturalesa participativa, estudiar el micromecenatge pot servir per explorar els interessos i les dinàmiques de suport de la societat, però fins ara no era clar quin paper tenia realment en el marc del desenvolupament sostenible i l’economia solidària.
Ara, un treball del grup de recerca Dimmons de la UOC posa les bases per estudiar el fenomen del micromecenatge cívic amb rigor científic. Publicat en obert a la revista del grup Nature Scientific Data, constitueix la recopilació més gran de dades de campanyes d’aquest tipus fins ara, i està a disposició d’altres investigadors que vulguin aprofundir en el seu estudi.
Per desenvolupar-lo, els autors van extreure dades de 487 campanyes de Goteo, una de les úniques plataformes de micromecenatge de codi obert, i enfocada a projectes de caràcter social. A més, per comprovar l’impacte social dels projectes, els investigadors van analitzar com s’alineaven amb els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides de l’Agenda 2030. «Mentre que en el finançament públic aquests objectius s’han convertit en una referència, no hi havia gaire informació sobre com es connecten el micromecenatge i les iniciatives civils i socials amb els objectius de desenvolupament sostenible», exposa Enric Senabre, coautor de l’estudi i col·laborador del grup Dimmons, dirigit per Mayo Fuster.
Les dades revelen, entre altres coses, que entre els 17 objectius de desenvolupament sostenible alguns van rebre més suport que d’altres en el període estudiat, que abraça més de tres anys. Per exemple, les iniciatives relacionades amb la sostenibilitat i l’ensenyament aglutinen més campanyes a Goteo i més donacions que els projectes de l’àmbit de la indústria, la innovació i el creixement econòmic.
Crowdfunding i matchfunding
En paral·lel, els investigadors també han estudiat l’eficàcia d’un altre tipus de finançament col·lectiu, el que en anglès es coneix com a matchfunding: en aquest tipus de campanyes, per cada euro aportat pels donants individuals, una institució o organització es compromet a fer una donació igual per així multiplicar la quantitat recaptada. «És una fórmula innovadora de crowdfunding, que fins ara no s’havia aplicat amb prou rigor o potència. A Goteo, i gràcies a les seves dades en obert, es pot estudiar de manera detallada com es multipliquen els recursos durant el finançament», assenyala Senabre. L’anàlisi de les campanyes de Goteo mostra que aquest tipus de finançament híbrid és més efectiu que el micromecenatge típic: de mitjana, al voltant del 75 % de les campanyes de Goteo aconsegueixen la seva meta, però les que incorporen matchfunding tenen èxit en més d’un 90 % dels casos. «No obstant això, és una estratègia més complexa d’articular, perquè generalment requereix una col·laboració estreta entre la plataforma i les institucions públiques», puntualitza l’investigador.
Una eina de participació ciutadana
D’altra banda, explica Senabre, sota la filosofia de recerca-acció de Dimmons i la col·laboració per a aquest projecte entre les dues organitzacions, el treball ha permès, alhora, millorar la plataforma de Goteo. «A partir de la classificació que vam fer, actualment Goteo pot incorporar criteris més precisos per determinar com es vincula cada campanya als objectius de desenvolupament sostenible», subratlla Senabre. «El nostre objectiu no solament era la recerca en si mateixa, sinó també contribuir a generar un impacte social, que aquesta eina millorés gràcies a un treball a fons amb les seves dades».
En el context actual d’emergència pel coronavirus, l’investigador destaca, així mateix, la importància del micromecenatge cívic. «Pot ser una eina complementària a altres tantes que s’estan articulant des de molts altres sectors».
Els investigadors insten ara les altres plataformes de micromecenatge, com la popular Kickstarter, a obrir també les seves dades a la recerca. «De moment són en caixes negres, però aquest tipus d’eines són un motor important de finançament i participació ciutadana. Si es pogués ampliar l’esforç d’obrir les dades, seria una gran contribució per entendre-les millor i comprendre’n l’impacte en diversos àmbits de la sostenibilitat, per descomptat sempre mantenint la privacitat i acomplint les lleis de protecció de dades», conclou Enric Senabre.
Article de referència
Fuster Morell, M.; Senabre Hidalgo, E.; Rodríguez, E. Goteo.org civic crowdfunding and match-funding data connecting Sustainable Development Goals. Scientific Data 2020:7:132. Doi: https://doi.org/10.1038/s41597-020-0472-0
UOC R&I
La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s’enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l’estudi de la interacció de les TIC amb l’activitat humana, amb un focus específic en l’ensenyament en línia i la salut digital. Els més de 400 investigadors i 47 grups de recerca s’articulen entorn dels set estudis de la UOC i tres centres de recerca: l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l’eLearn Center (eLC) i l’eHealth Center (eHC).
Els objectius de l’Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.
