Segons el tribunal, la planificació hidrològica catalana 2009-2015 no s’extralimitava en les seves competències i es circumscrivia a l’àmbit de les conques internes. A més la sentència declara que l’informe del Consell Nacional de l’Aigua (dependent del ministeri) no és exigible per a l’elaboració del pla per part de la Generalitat. La Rioja considerava que el govern català regulava aigües superficials de caràcter intercomunitari del sistema sud (Tarragona), fet que ha estat desestimat.

De fet, el govern riojà va impugnar la inclusió de tres aqüífers al pla de conca, així com les aigües del riu Siurana, afluent de l’Ebre i per tant no hauria de poder ser regulat per la Generalitat. Però el TSJC diu que la inclusió d’aquest riu és perquè a la seva capçalera hi ha un transvasament cap al Riudecanyes, que sí pertany a les conques internes, igual com els rius Gaià i Francolí, i les rieres litorals del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Malgrat tot, aquest pla de gestió ja ha quedat superat per la planificació hidrològica actual, que va ser aprovada pel Govern fa un any.

Garantir l’aigua i el bon estat dels ecosistemes hídrics

Amb una inversió de més de 973 milions d’euros, el Pla de Gestió del Districte de la Conca Fluvial de Catalunya -actualment vigent- preveu l’aplicació per al període 2016-2021 de 443 mesures agrupades en cinc blocs: millora de la qualitat física i biològica del medi; gestió de la demanda i dels recursos hídrics; millora de la qualitat de les aigües; mesures de prevenció i defensa contra les inundacions; i mesures per a la recerca, innovació i desenvolupament. L’àmbit territorial del pla de gestió de l’aigua de la conca fluvial de Catalunya està constituït per les conques hidrogràfiques internes de Catalunya i per les aigües subterrànies i costaneres associades. El districte de conca fluvial de Catalunya té una extensió de 16.438 quilòmetres quadrats, del total de 32.108 de superfície total de Catalunya.