Un segon element de transcendència històrica, que formaria també part del conjunt visitable que preveu l’Ajuntament, seria una gran plataforma monumental d’època altimperial que hauria funcionat com a plaça pública. Aquest espai està relacionat amb el podi d’un temple, del segle I, localitzat fa quatre anys sota l’edifici de l’Hospitalitat de Lourdes, contigu als solars objecte de les excavacions actuals. Els arqueòlegs consideren que podria ser el fòrum de la Dertosa romana. Justa davant d’aquest espai públic, també s’ha deixat al descobert un antic complex de producció de salaons, amb grans dipòsits on es salava el peix. A partir del segle V, sobre aquest mateix espai es basteix un edifici residencial, el traçat del qual pot distingir-se actualment.

Situat a tocar del carrer Croera, i molt a prop de la façana de la Catedral, en les primeres fases de les excavacions van aparèixer els primers indicis del que semblava un absis d’església, que aquesta darrera campanya ha permès treure a la llum i identificar el que possiblement seria el primer conjunt episcopal cristià de Tortosa. La seva situació a la vora de la muralla és una característica molt comuna entre els conjunts religiosos tardoantics, al temps que constitueix un fet propi de les seus episcopals creades al segle IV, entre els regnats de Constantí i Teodosi. La datació se situa probablement contemporània del Concili de Tarragona (516), moment en què hi ha constància del primer cap de la seu tortosina històricament documentat, el bisbe Urs.

L’excavació també ha permès recuperar una antiga claveguera que desembocada al riu en forma de teulada de casa, d’època romana, així com estructures d’èpoques posteriors com la islàmica, restes d’un antic fossar, estructures d’habitatges, i monedes, ceràmiques i altres peces significatives que permeten resumir la història de la ciutat dels darrers 2.000 anys.

L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha explicat que ara el repte és poder configurar l’espai públic de davant la Catedral amb la visita d’almenys part d’aquestes restes d’alt valor arqueològic. En el pròxims mesos, l’Ajuntament parlar amb experts i amb Patrimoni de la Generalitat per trobar l’encaix per treure a concurs el projecte executiu d’actuació de l’espai. L’Ajuntament manté la idea original de fer una gran plaça davant la catedral que actuï de nexe d’unió entre la façana i el riu; una escalinata central d’accés a la catedral, i incorporar les restes arqueològiques fent-les visitables. “Hem d’acabar de configurar-ho però la muralla romana o l’absis ens donen molt valor afegit a la nostra oferta turística”, ha afegit.

El calendari previst és treure a concurs la redacció del projecte abans de finals d’any amb l’objectiu que durant el 2018 es puguin fer les obres. “Haurem de buscar finançament perquè aquest fet encareix l’obra”, ha reconegut l’alcalde que confia tenir l’espai públic acabat a principis del 2019.

Els arqueòlegs Jordi Diloli, coordinador, i Ramon Ferré, director de l’excavació, han destacat la importància de concentrar en un espai la història de la ciutat des de l’època romana fins a l’actualitat. “És la històrica política, militar i econòmica. Al costat del riu trobar embarcador i antic complex de salaons propi del tràfic fluvial; la muralla que ens parla de l’estructura militar, i una plaça de representació que segurament era l’espai polític més important d ela ciutat romana. També trobem ocupació islàmica i l’edat mitjana”, ha detallat Diloli.

Tot i que ja s’han acabat les excavacions, està previst que durant l’obra d’urbanització de tot l’espai públic es pugui anar més enllà, sobretot en referència a l’absis, si s’aixeca una part del carrer Croera per saber la continuïtat que té l’estructura i si hi ha més restes d’un temple d’època visigòtica.