La resolució del cas al TEDH arriba dos anys després que aquest tribunal obrís una investigació sobre els dos joves antimonàrquics. L’Audiència Nacional va condemnar Jaume Roura i Enric Stern a 15 mesos de presó per un delicte d’injúries a la Corona (pena substituïda per 2.700 euros de multa cadascun). El seu advocat, Benet Salellas, va recórrer la sentència però, finalment, el Tribunal Constitucional la va ratificar el juliol del 2015. La sentència concloïa que cremar fotografies del rei no està emparat per la llibertat d’expressió perquè és un acte “ofensiu” i “incitador a l’odi”.

Salellas va demanar llavors a Estrasburg que es pronunciés sobre si la crema de fotografies del monarca suposava un delicte d’incitació d’odi o bé, per contra, si era un acte emparat per la llibertat d’expressió, un dels drets reconeguts en el Conveni Europeu dels Drets Humans.

Acte de protesta

La crema de fotografies a la plaça del Vi de Girona el 13 de setembre de 2007 va ser un acte de protesta per la visita de Joan Carles I a la ciutat. Un grup de joves es va concentrar davant l’ajuntament i, a cara descoberta, van calar foc a diverses fotografies on apareixia el rei Joan Carles I i la reina Sofia i que van enganxar cap per avall en una estructura de cartó.

La sentència ratificada pel TC

Vuit anys després de la crema de fotos, l’any 2015, el Tribunal Constitucional va dictar sentència i va desestimar el recurs de la defensa de Roura i Stern, confirmant la resolució de l’Audiència Nacional. La sentència concloïa que la llibertat d’expressió no pot avalar un acte amb “connotacions violentes”. “Cremar en públic la fotografia o la imatge d’una persona comporta una incitació a la violència contra la persona i la institució que representa, fomenta sentiments d’agressivitat contra la mateixa i expressa una amenaça”, van ressaltar els magistrats.