Després dels disturbis racistes de dissabte a Charlottesville (Virginia), algunes firmes tecnològiques han declarat aquesta setmana la guerra a grups d’odi i neonazis que utilitzaven els seus serveis a Internet, un pas endavant que reobre el debat sobre els límits de la llibertat d’expressió .
EFE.- Després que un neonazi matés amb el seu automòbil a una jove en aquesta localitat i ferís a 20 persones, i de la consegüent resposta presidencial davant l’atac, Google, Facebook i altres firmes van decidir frenar l’activitat d’aquests moviments a través de suspensions de comptes o prohibicions en el seu ús.
Frenar l’activitat a les xarxes
De fet, ja abans que es produís la manifestació a Charlottesville, Airbnb va impedir reservar habitacions a aquells que creia serien participants de la marxa.
Un dia després dels disturbis, el servidor GoDaddy va fer fora de la seva plataforma a la popular web del moviment neonazi The Daily Stormer, que havia publicat un article de burla cap a l’activista atropellada, Heather Heyer. Després del trasllat d’aquest web a Google, el gegant tecnològic també la va rebutjar, i Twitter va suspendre els seus comptes. A més, Cloudfare, un servei que protegeix de ciberatacs, va deixar d’actuar sobre aquest portal.
L’organització de defensa dels drets digitals The Electronic Frontier Foundation (EFF) va qualificar al seu bloc les accions empreses per aquestes tres companyies, que controlen bona part del discurs en línia, com “perilloses” perquè les seves conseqüències tenen impactes “de llarg abast “.
“Cada vegada que una companyia treu de la Xarxa a un vil lloc neonazi, milers de decisions menys visibles són preses per companyies amb menys supervisió o transparència”, ha assenyalat EFF, que proposa establir “línies vermelles” per evitar suspensions “arbitràries” sense un procés darrere.
Mitjans de pagament
Des de l’àmbit financer, firmes com Apple Pay o Paypal també estan privant de mitjans de pagament a botigues o pàgines relacionades amb grups d’odi.
GoFundMe, un popular plataforma de crowdfunding, ha retirat aquests dies diverses iniciatives de suport al presumpte conductor en l’atac de Charlottesville, James Alex Fields Jr., acusat d’assassinat en segon grau.
Fins i tot aplicacions d’oci, com Spotify, han prohibit la publicació de música que “afavoreix” o “incita la violència contra raça, religió, sexualitat o altres”.
Després de les declaracions del president dels EUA, Donald Trump, en què “va equiparar” els manifestants antiracistes amb els neonazis, alguns noms destacats de Silicon Valley, més enllà de les seves companyies, han contradit públicament el discurs oficial.
Tim Cook, conseller delegat d’Apple, va dir als seus empleats per correu que, independentment de les seves filiacions polítiques, havien de “romandre units” davant la idea que “tots som iguals”.
Responsabilitat de les firmes tecnològiques
Mark Zuckerberg, màxim responsable de Facebook, des d’on es va convocar als manifestants sota el lema “Unim a la dreta”, va declarar que vigilaria la situació “de prop” per la seva “potencial per a més protestes”.
La xarxa social ha suprimit de la seva plataforma els comptes d’una sèrie de grups supremacistes blancs i neonazis des dels disturbis.
Al centre del debat sobre la llibertat d’expressió es troba ara Google, que va eliminar de la seva botiga per contravenir les seves polítiques de contingut a Gab, una xarxa social utilitzada per la “nova dreta”.
El cap de comunicació de Gab, Utsav Sanduja, es va desmarcar davant CNBC d’aquestes organitzacions i va dir que pretén donar a la gent “la llibertat de parlar, la llibertat de dissentir”.
La disputa posa de manifest la responsabilitat que recau sobre aquestes firmes tecnològiques, que en els últims mesos han incrementat els seus esforços per acabar amb continguts moralment qüestionables.
