Tecnologies Intel·ligents Col·laboratives (TIC)

0

Santiago Castellà.- Les durant tant de temps denominades NOVES Tecnologies de la Informació i la Comunicació han deixat fa temps es ser noves per passar a ser d’una quotidianitat imprescindible per al funcionament de quasi tots els nostres entorns laborals, d’oci i personals. Però no obstant això, les sigles TIC es resisteixen a morir definitivament, recobrant una nova vida com Tecnologies Intel·ligents Col·laboratives. Convindrà doncs preguntar-nos que és el que fa a una tecnologia intel·ligent; i que vol dir que sigui col·laborativa. I finalment aplicar a tots dos conceptes la propietat transitiva per veure si ho intel·ligent ha de ser necessàriament col·laboratiu, o el col·laboratiu pot ser un plus afegit a la intel·ligència que el caracteritza però no ho determina.

Abordem ja que la primera qüestió: ¿que fa a una tecnologia intel·ligent? Segurament coincidirem tots en dos trets característics. En primer lloc la capacitat per obtenir dades de la funció que realitza, generant un Big Data, on les dades de la seva activitat puguin respondre a preguntes diverses però alhora permetin barrejar-se amb altres dades augmentant exponencialment la seva capacitat per donar respostes encertades i reals a qüestions o situacions complexes. I en segona lloc, la seva capacitat per interlocutar directament, sense mediació humana, amb altres tecnologies intel·ligents en el marc de l’anomenat internet de les coses, responent directament als canvis que suggereixen les dades que es produeixen on line.

I, posteriorment ens preguntem què fa que una tecnologia pugui qualificar-se com col·laborativa? Doncs la seva capacitat d’aprenentatge sobre la seva pròpia experiència. Explicat d’una altra manera: en la mesura que els múltiples usuaris de la tecnologia van deixant els resultats de la seva experiència, aquesta tecnologia pot aconsellar o pot directament actuar de la manera més eficaç o més eficient que aprengui. I com més dades, com més usuaris, i com més experiències diverses, major aprenentatge, més i millors respostes a les velles qüestions plantejades.

Així exposat, no totes les tecnologies intel·ligents han de ser col·laboratives, però, crec que podrem coincidir que a major col·laboració o participació d’usuaris en posicions diverses, major aprenentatge i major intel·ligència. La ciutat, l’espai urbà, esdevé gairebé com l’escenari d’un canvi de tendències -potser fins i tot un canvi de valors- on juntament amb la informació precisa i immediata per prendre decisions més encertades tindrem una ciutadania conscient que la seva col·laboració és determinant perquè tot funcions millor. I sens dubte, estem davant d’un inici de noves formes de governança basades en la participació directa, la col·laboració i l’autogestió d’interessos comuns que canviaran determinadament l’exercici de la democràcia local.