A més, eviten contradir el govern espanyol no decidint encara sobre l’admissió a tràmit del seu recurs. Ho fan adduint que abans d’adoptar cap tipus de decisió sobre aquesta qüestió volen escoltar les parts, que disposen de 10 dies ara per formular al·legacions. Mentrestant, declaren nul i sense valor qualsevol acord o via de fet que “contravingui les mesures cautelars adoptades a la present resolució”.

Advertència a Torrent

Tal com havia fet en diverses ocasions amb Forcadell, la resolució del TC incorpora una advertència al president del Parlament, Roger Torrent, i als membres de la nova Mesa, en el sentit que no complir la seva decisió sobre la resolució telemàtica pot suposar l’assumpció de “conseqüències penals”. També els adverteix “del seu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposa ignorar o eludir la suspensió acordada” i del fet que s’han d’abstenir “d’iniciar, tramitar, informar o dictar” cap actuació en aquesta direcció.

Cinc hores de deliberació

Els magistrats han arribat a un acord després de més de cinc hores de debat sobre la proposta del ponent de la resolució, Juan Antonio Xiol, i una alternativa plantejada pel magistrat Francisco Valdés Dal Re, que ha proposat una solució de consens per no contradir el Consell d’Estat i alhora garantir que el president del Parlament no pot acordar la celebració del ple amb mitjans telemàtics.

Una solució basada en el criteri dels lletrats del propi Tribunal Constitucional contraris a la impugnació de la candidatura de Puigdemont i a suspendre preventivament el ple, però que alhora sosté el criteri del govern espanyol que no es pot investir Puigdemont si no és de manera presencial.

De fet, els magistrats eviten declarar il·legals acords del president del Parlament, Roger Torrent, impugnats pel govern espanyol. Són les resolucions dels dies 22 i 25 de gener on designa Puigdemont com a candidat i convoca el ple per investir-lo. Només afegeixen un condicionant pel que fa al segon punt del recurs del govern espanyol respecte a la inclusió a l’ordre del dia del debat del programa i votació de la investidura de Puigdemont, i ho fan per especificar que Puigdemont no podria ser investit a distància.

Un criteri que xoca amb l’objectiu del recurs del govern espanyol, que demanava la suspensió cautelar de la designació de Puigdemont com a candidat i de la convocatòria del ple per investir-lo. L’executiu espanyol assegurava que calia suspendre aquests acords del president del Parlament perquè en la mesura que Puigdemont està “fugit de la justícia” –en paraules de Sáenz de Santamaría-, i no té “llibertat de moviments”, no pot esdevenir president de la Generalitat en un ple on assisteixi presencialment.

El TC, per tant, no activa per a la convocatòria del ple la suspensió automàtica que demanava el govern espanyol, que reclamava que s’apliqués l’article 161.2 de la Constitució per produir “la suspensió de la disposició o resolució recorreguda” durant un primer termini màxim de cinc mesos. L’executiu espanyol volia garantir d’aquesta manera que el ple no se celebrés amb Puigdemont com a candidat, i per tant que no hi hagués cap risc de presència del president destituït a la seva investidura.