El Suprem impideix per segona vegada l’investidura de Jordi Sánchez

El jutge Pablo Llarena ha denegat el permís sol·licitat per l’expresident de ANC Jordi Sánchez per assistir al Ple d’investidura del Parlament de Catalunya que estava previst demà divendres i que ha estat suspès. Llarena rebutja també que ho faci per via telemàtica i manté que hi ha risc de reiteració delictiva que no es conjura amb cap de les mesures de llibertat, conducció policial o intervenció en la sessió de nomenament mitjançant mecanismes telemàtics.

L’instructor indica que la postulació del processat com a president de la Generalitat de Catalunya presenta elements que apunten “marcada i racionalment a que la seva eventual mandat pugui orientar-se cap al trencament d’un ordre constitucional pel qual qualsevol elector entén que s’ha de desenvolupar la seva representació democràtica, ja que la transgressió pot fer-se amb profund menyscapte de les mateixes normes prohibitives penals que han justificat la incoació de la present causa. És aquesta circumstància la que reflecteix la conveniència de sobreposar la protecció d’uns drets polítics col·lectius, sobre un lideratge que, pel seu exercici delictiu, suposi una restricció parcial del dret reconegut al processat en l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics” .

El jutge també recorda que Jordi Sánchez té una limitació de l’exercici en els seus drets polítics encara que només parcial, ja que no ha estat privat del seu dret a concórrer en un procés electoral, ni del seu dret a exercir el vot en la seva actuació parlamentària. Però respecte a la seva petició d’assistir al Ple d’investidura, les restriccions vigents “resulten plenament justificades donades les greus conseqüències que tindria la seva reincidència respecte dels principis i drets constitucionals i polítics de tots els ciutadans espanyols i d’aquells que constitueixen el propi cos electoral a Catalunya, així com la marcada probabilitat que aquesta reiteració sobrevingui en l’eventualitat que se li arribessin a atribuir les funcions executives per a les que es postula”.

En el seu acte, el jutge explica que l’únic element nou que dóna suport ara la petició de Sánchez, que ja havia estat denegada anteriorment, és la comunicació que va enviar al Comitè de Drets Humans de Nacions Unides el passat 21 de març.

Jordi Sánchez en el seu recurs indica que va registrar el 21 de març de 2018 l’comunicació nombre 3160/2018, davant el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, i que aquest va formular una resolució dos dies després, el 23, en què instava a l’Estat espanyol a garantir cautelarment l’encausat els drets que el Pacte Internacional de drets Civils i Polítics reconeix en el seu article 25.

Pel que fa al Comitè de Drets Humans, Llarena explica que “aquesta crida a que les actuacions estatals contemplin la rellevància del dret mentre s’aclareix la queixa, ni suposa que el Comitè (De Drets Humans) faci una indicació concreta que mai pot ser vinculant per al tribunal, ni tan sols gosa suggerir que la tutela cautelar dels drets polítics del processat hagi de passar per l’adopció d’alguna de les decisions que el sol·licitant expressa, és a dir, possibilitar en alguna manera que els seus drets polítics s’exerceixen d’una manera íntegra i que pugui produir-se la seva eventual nomenament com a president de la Generalitat de Catalunya”.

Segons Llarena, l’interès d’evitar danys irreparables en els drets polítics del processat, “no implica que ineludiblement hagi autoritzar l’exercici complet del seu contingut, ni que hagi de renunciar-se a avaluar si el complet gaudi dels drets polítics resulta d’acord amb el principi de que la representació ciutadana s’exerceixi de manera constitucionalment adequada o si, per contra, pot arrossegar amb si la negació parcial d’uns drets polítics de la resta de la comunitat que siguin dignes de protecció preferent, el que recull el mateix article 25 del Pacte Internacional de drets Civils i polítics, en vetar la restricció dels drets polítics dels ciutadans quan resulti indeguda”.

A més, el jutge ressalta que els requisits d’admissibilitat d’aquest tipus de queixes contra un Estat davant el Comitè “es circumscriuen a que el comunicant o el seu representant presentin per escrit la denúncia dels fets, sense que aquesta sigui contrària als principis del pacte o de les Nacions Unides, així com que no es mostri constitutiva d’abús de dret o hagi estat sotmesa a un altre sistema internacional de control en matèria de drets humans, a més d’haver-se esgotat els recursos interns oferts per l’estat per a l’esmena de la violació”.