L’auto del Suprem continua i exposa que la querella de Drets “desprèn una poc dissimulada aroma d’intencionalitat política” i considera que es faria “un flac favor a la democràcia i a la justícia donant carret a aquest tipus d’estratègies pseudojurídiques que xoquen frontalment amb allò establert a l’article 4.2 de la Llei Orgànica del TC, que resa que les resolucions del Constitucional no poden ser enjudiciades per cap òrgans jurisdiccional de l’Estat”. Finalment, el Suprem considera un “atreviment jurídic” l’intent dels querellants de rebaixar les exigències del delicte de prevaricació en l’àmbit constitucional amb l’argument de no haver-hi cap altra via. “La jurisdicció penal seria d’aquesta manera el pal·liatiu davant l’absència d’una possibilitat d’impugnació. Totalment forassenyat”, conclou l’auto del Suprem.

La querella del col·lectiu Drets es va presentar el passat 3 d’abril a mans del seu president, Sergi Blázquez, i en l’escrit s’argumentava que els magistrats del TC que van donar llum verda a la reforma van incórrer en un delicte de prevaricació perquè van dictar ,la sentència sabent que era injusta i que no s’adequava a la Constitució. “En realitat estem davant una reforma de la Constitució encoberta perquè segons la Constitució el TC no forma part del Poder Judicial i, per tant, si s’ha d’executar les seves decisions ha de demanar ajuda als jutges i tribunals, tal com recull la Constitució espanyola”.

El col·lectiu també insistia que el TC “hauria d’haver declarat inconstitucional la reforma” perquè “altera l’entramat jurídic constitucional”. “El que ha fet el TC és dictar dues sentències declarant que la reforma és constitucional”. Les sentències, concloïa el col·lectiu, “s’han dictat amb criteris extrajurídics i extra-constitucionals” amb l’únic objectiu de “preservar la unitat d’Espanya” més enllà de l’Estat de dret.