“Tarragona esta de moda” va ser la frase principal per definir aquesta ciutat durant la dècada 90. Durant l’any 95 es va inaugurar el que hauria de ser en el futur un dels millors parcs temàtics d’Europa. El camí no va ser fàcil, -les dificultats de les expropiacions, explicar-ho als municipis que tindrien que compartir patrimoni i gestió sobre el territori…-, amb les reticències i pors del sector mes important de la nostra província, el químic, i que durant mes de 30 anys havia monopolitzat el creixement del teixit productiu local.
Avui ningú dubte de que ens en vam sortir. Avui Salou i la Costa Daurada són líders nacionals en recepció del turisme familiar. PortAventura va ser el catalitzador d’aquella oportunitat, però vam ser les persones d’aquest territori que ho vam fer possible. Com en tot procés de canvi els inicis son difícils i tindrem que perdre alguns drets conformats en el temps per guanyar el que ens hàgim proposat.
Tarragona està en una nova cruïlla. Fa molt temps que ens hem conformat amb el que tenim, i no esperem que res pugui venir per alterar la nostra comoditat passiva. Si des d’aquí diem que hem entrat en una dinàmica decadent, sempre hi ha alguna persona disposada a aixecar una bandera -com a símbol de una causa- en clau de por. Que es millor que res no canvií, que ja estem be com estem… i acte seguit una tropa de persones s’agrupen sota l’idea de que la por al canvi perjudiqui el seu futur.
Fa uns dies que un terratrèmol va originar un seguit de reaccions, que segurament es quedaran, un altre cop, en queixes. El Ministeri de Foment va dir que Girona es convertira en la quarta pista de l’aeroport del Prat, i que un AVE tindria que ajuntar les estacions de Barcelona Sans i Girona per garantir en el futur que el projecte fos viable.
Girona te una veu única que sempre ha conseguit accions de pressió per tal d’aconseguir els seus interessos. Es l’exemple del que hem de fer; aquí ja ens vam començar a mirar el melic, i al dia següent de les nostres licites protestes (tenim que considerar que la Costa Daurada multiplica per deu els visitants de les costes gironines), l’alcalde de Tarragona ja tenia, inclús a dins de la seva oposició municipal, els que li deien que ja feia molt de temps que havíem perdut el tren en aquesta guerra.
El cert es que les decisions que es prenen sobre els nostres interessos es tenen que començar a treballar a casa nostra. L’exemple que he posat al començar aquest escrit tindria que ser el que ens servis de llissó.
Estem davant de la realitat de que el pas del tren per la nostre ciutat esta a punt de canviar. El Corredor del Mediterrani és una megaobra de infraestructura ferroviària que hauria de resoldre com eliminem les vies de la façana marítima. Es la nostra oportunitat propera: si no actuem i ens conformem amb una única solució d’accés a les platges, les generacions futures no ens ho perdonaran. Tenim el repte d’actuar i pressionar on convingui, agrupant tots els interessos com a ciutat perquè es converteixi en realitat.
Els canvis importants nomes es produeixen quan la por a empitjorar com a ciutat ens provoca una reacció com a societat. Nomes ens falta la recuperació d’un lideratge que, amb la crisi tant llarga que hem patit, ha quedat soterrat. Però Tarragona es una ciutat mil·lenària que amb el pas dels segles sempre ha sabut gestionar les oportunitats: en la ultima meitat de segle ha aconseguit la implantació del principal ‘site’ químic del Sud d’Europa i el principal parc temàtic espanyol.
Creiem-nos que tenim potencial. Només ens falta l’autoestima necessària per no caure en el clásic ‘si no fos…’ Si no fos perquè a Barcelona no ens considera… si no fos perquè a Madrid no saben on som… si nos fos perquè aquí no tenim gent valenta… si nos fos per el que diran els crítics, si no fos per els que veuen fantasmes en tot el que fan els demes… Es l’hora de treballar, d’assumir nous reptes, de fer aquella pinya que se’ns omple la boca de dir que fem, de preveure la millor ciutat, la que ens mereixem. Els tarragonins tenim tota la capacitat del mon per gestionar el nou canvi, que de segur ens farà millors.
Sebastià Cabré
President de la agrupació d’Empresaris de Tarragona (EdT)
