Reus presenta el Pla de Reactivació Econòmica

Montserrat Vilella

Objectius socials del Pla de Reactivació: garantir les necessitats i serveis bàsics de la ciutadania

El Pla de Reactivació Econòmica i Social de Reus es fixa com a gran objectiu en l’àmbit social, donar resposta a les creixents necessitats socials alimentàries i de pobresa energètica. En l’àmbit social i assistencial, es dona continuïtat a dues línies de treball:

  • Garantir les necessitats i serveis bàsics al conjunt de la ciutadania.
  • Atendre, amb noves fórmules i eines renovades, els escenaris complexos que s’han posat sobre la taula des de la irrupció de la Covid-19 a la societat actual.

L’impacte de la crisi derivada de la Covid-19 ha accentuat la precarietat amb què viuen moltes famílies, que han vist com els és difícil cobrir les necessitats més bàsiques (alimentació, aigua o subministraments energètics). Per aquesta raó, a més del sistema d’atenció i recursos habituals, la regidoria de Benestar Social ha posat en funcionament nous recursos per atendre les noves necessitats.

En aquest àmbit es fa especial atenció i incidència a la infància, la joventut i, de manera destacada, a les persones grans.

El col·lectiu d’edat més avançada és el que més està patint l’emergència sanitària i social. La prioritat del Govern de Reus és garantir la seva atenció i dotar-lo d’eines i serveis necessaris per poder tirar endavant també en aquesta complexa conjuntura.

També es continua vetllant perquè cap infant no deixi de tenir un àpat saludable diari malgrat que els menjadors escolars estiguin tancats, i se’ls donarà acompanyament perquè puguin seguir fent activitats educatives.

Es preveu que l’emergència social s’allargui més enllà de la crisi sanitària actual. Per això, s’està fent un esforç perquè cap família es quedi al marge de les ajudes i la solidaritat.

L’atenció social, en aquest Pla, es planteja definint les accions en terminis curts de temps (dos mesos) per ajustar-les a les necessitats de cada moment. També s’està pendent de l’aprovació de mesures per part d’altres administracions, que han de tenir impacte directe en les persones i famílies de la ciutat que es troben en una situació de vulnerabilitat social. És el cas, per exemple, de l’anomenat Ingreso Mínimo Vital (IMV), una renda mínima que el Govern de l’Estat espanyol ha anunciat que aprovarà aquesta setmana.

Les cinc línies estratègiques definides dins de l’àmbit social i assistencial són:

  • Pla de xoc alimentari.
  • Accions de suport per combatre la pobresa energètica.
  • Allotjament temporal de persones sense sostre.
  • Ajuts d’urgència.
  • Servei d’ajuda a domicili.

Pla de xoc alimentari Garantir l’accés a l’alimentació és una prioritat. L’Ajuntament ha posat en marxa un pla de xoc alimentari per fer front a l’important augment de la demanda d’aliments. El pla parteix de l’existència del Programa de Gestió Alimentària Responsable de Reus, que té com a objectius la recerca de nous donants d’aliments i el reforç de la Xarxa de Distribució d’Aliments, encarregada de fer la distribució del menjar, que ara s’ha vist desbordada, tant pel que fa al nombre de famílies que poden atendre com a la disponibilitat d’aliments. Així, per garantir l’alimentació a les persones que més ho necessiten en el marc d’aquest context, s’han impulsat diverses mesures:

Menjador social El menjador social, gestionat per Càritas Interparroquial de Reus amb el suport de la Regidoria de Benestar Social, ara ofereix dues modalitats d’àpats: de recollida presencial o servei a domicili. S’ha reforçat el servei de menjador social amb la contractació d’una cuinera i s’han substituït els àpats presencials per carmanyoles que es distribueixen al mateix menjador o a domicili.

En concret, s’ha produït un increment important (207%) d’aquest servei, sobretot per part de la gent gran.

La Cistella Covid Des del 16 de març fins al 27 de maig, Serveis Socials ha incorporat al servei de repartiment d’aliments 680 famílies, que representen 2.050 persones, que se sumen a les 934 famílies que ja tenien prescrit aquest recurs abans de la pandèmia. Això suposa un augment d’un 70%, un fet que ha col·lapsat la xarxa de distribució d’aliments, i que s’ha reforçat per poder continuar prestant aquest servei amb totes les garanties.

Per això s’ha començat a repartir el que s’ha anomenat Cistella Covid, un lot amb aliments frescos i secs com peix, llet, oli, pasta, verdura, fruita, pa, etc. Per abastir-les, s’han realitzat compres setmanals, amb un import que ascendeix a 12.000 euros de mitjana. I s’hi aniran afegint altres fonts a mesura que arribin aliments del Banc dels Aliments, de Gestió Alimentària i de diverses donacions.

En concret, s’han repartit des del 29 d’abril fins al 27 de maig, unes 2.000 cistelles Covid, confeccionades i distribuïdes als punts de distribució, de manera voluntària, per un equip de dotze persones amb discapacitat intel·lectual del Taller Baix Camp.

En paral·lel a la creació d’aquesta Cistella Covid s’han reforçat cinc punts de distribució d’aliments, gestionats per les entitats socials de la ciutat que formen part de la Xarxa de Distribució d’aliments, ja existents, i se n’ha obert un de nou a La Palma. En total, hi ha, doncs, 6 punts de distribució d’aliments. El repartiment d’aliments ha comptat amb persones voluntàries, inscrites al registre de voluntariat creat per l’Ajuntament de Reus.

Gràfica de l’evolució de la demanda d’aliments març-maig.

Gràfic de famílies derivades per ajuts d'aliments

Targeta monederDe manera complementària a la Cistella Covid i per aquelles famílies sense cap ingrés, s’implementa una targeta moneder d’ús exclusiu en una cadena de supermercats. Això suposa un complement temporal que s’allargarà mentre duri la situació d’emergència social. El plantejament és un ajut d’urgència però amb el suport físic d’una targeta moneder, per poder completar la compra dels productes necessaris no contemplats en els lots de la Cistella Covid, productes d’higiene i neteja i d’altres aliments bàsics. S’ha habilitat una partida per a fer front a dos mesos d’aquest pla de xoc alimentari per un import de 150.000 €. Està previst que la primera setmana de juny, la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Reus comenci a repartir 115 targetes moneder.

Accions de suport per combatre la pobresa energètica L’Ajuntament impulsa des de fa temps un seguit d’accions per combatre la pobresa energètica amb diferents línies de treball. Ara, en el marc de la crisi, el Pla de Reactivacuió Econòmica i Social impulsa diferents propostes.

Enguany, la Regidoria de Benestar Social ha adequat la convocatòria de la pobresa energètica a les noves necessitats, augmentant el llindar dels ingressos per tal de poder arribar a més famílies.

A més, s’ha ampliat l’import de sortida de la convocatòria amb 125.000 euros. Complementació dels ajuts d’urgència per a subministraments bàsics per a aquelles famílies que incompleixen els requisits de la convocatòria, com no haver pogut fer front al pagament de les factures per manca de liquiditat, que han vist agreujada la seva situació social i que tenen un pla de treball establert.

Allotjament temporal de persones sense sostre Per poder garantir el confinament en condicions segures a les persones sense sostre o amb infrahabitatge que hi ha a la ciutat, s’ha habilitat l’estada en hostal o fonda. A part de la despesa que ja ha suposat fins ara, cal preveure la possibilitat que pugui haver-hi un rebrot. La previsió és d’uns 70.000 euros de despesa aquest any.

En concret, des del 16 de març fins al 22 de maig, s’han activat 71 allotjaments.

Ajuts d’urgència En els pròxims mesos també es preveu un increment de la demanda d’aquesta tipologia d’ajuts. La previsió és que l’augment de peticions es produeixi, sobretot, per evitar pèrdua de l’habitatge i per poder fer front a les despeses dels subministraments bàsics i de farmàcia. Per això, s’està preparant el servei per atendre aquestes qüestions.

Servei d’ajuda a domicili El col·lectiu de les persones grans i el de les persones amb discapacitat són alguns dels més vulnerables davant la pandèmia. La previsió és que, de moment, els centres de dia continuïn tancats i les residències segueixin sense poder donar cabuda a nous ingressos. Aquest fet suposa un increment de demanda del Servei d’Ajuda a Domicili. És un servei que, per tant, és necessari reforçar per garantir l’atenció de les persones a casa seva. A més, la Regidoria de Benestar Social prioritza altres serveis adreçats a les persones grans. A la vegada, s’està amatent al desplegament de noves polítiques socials i sanitàries que puguin anar apareixent per tal de continuar adaptant els serveis a l’evolució de les circumstàncies.

En concret, des del 16 de març fins al 22 de maig, s’han donat d’alta nous serveis adreçats a les persones en situació de vulnerabilitat, entre els quals destaquen: 74 àpats a domicili, 59 serveis d’ajuda a domicili (SAD) i 15 serveis de  teleassistència.

Altres dades de l’atenció social La Regidoria de Benestar Social ha reorganitzat el servei adreçat a la ciutadania amb motiu de l’actual situació d’emergència. Entre altres mesures, s’ha reforçat l’atenció telefònica i tots els professionals atenen trucades de la ciutadania des de casa.

Pel que fa a les dades concretes, des del 16 de març fins al 22 de maig, el total d’atencions fetes ha estat de 27.141, de les quals 7.373 han estat a través de centraleta i 19.768 han estat seguiments.

Pel que fa als àmbits de la Regidoria de Benestar Social, les dades més destacades són: 12.296 seguiments fets des de l’àmbit de Gent Gran i Dependència, 4.008 des del d’Infància, Adolescència i Família i 776 des del de Violència.

Pel que fa a les persones voluntàries, s’han fet 1.112 atencions des de l’Àmbit de Dinamització Comunitària i Cohesió Social i s’han inscrit 258 persones al registre de persones voluntàries activat per l’Ajuntament de Reus a la web reus.cat i s’han creat 45 parelles formades per una persona que ofereix ajuda i una persona que necessita ajuda.