Redacció.- “Mobilitat i vida quotidiana a Catalunya” és el nom del projecte que durant més de tres anys ha portat a un equip d’antropòlegs i geògrafs de la URV a fer el seguiment de persones que es desplacen a diari pel territori, principalment per motius de feina. Alguns ho fan en transport públic i d’altres privat, en alguns casos des de fa poc temps i d’altres des de fa més de tres dècades. Han estat més de 70 persones els voluntaris que hi han pres part i als qui han acompanyat els investigadors en els seus recorreguts diaris: per feina, en la seva vida familiar i en el seu temps d’ oci de cap de setmana. Se’ls ha entrevistat i se n’ha fet un acompanyament, a vegades de dies, i en d’altres durant més de deu mesos, fotografiant i filmant els trajectes.

Els experts han utilitzat tècniques etnogràfiques per analitzar el fenomen de la mobilitat. L’investigador Joan Josep Pujadas, coordinador del treball, explica que les condicions laborals actuals, “amb una continuïtat no garantida en molts casos, i amb poques possibilitats d’aproximar el lloc de residència al lloc de treball”,  provoquen que cada vegada més els espais de vida -de residència, de treball, d’aprovisionament i de consum cultural- estiguin més dispersos pel territori. A més, l’explosió urbana converteix bona part del territori en una zona suburbana, una explosió que arriba a bona part de la costa –de Premià de Mar a Cambrils- i afecta a vàries comarques de l’interior del país: “Malauradament tots aquests canvis territorials no van acompanyats d’unes infraestructures de transport que garanteixin una mobilitat eficient”, argumenta.

L’estudi vol servir per avançar-se a problemes futurs, derivats principalment del dèficit en infraestructures i dels alts costos d’algunes de les existents: “Des de Tarragona podem anar a Barcelona en  mitja hora amb l’AVE però, a quin preu? Tothom pot pagar bitllet i el pàrquing de l’Estació del Camp?” exposa Pujadas.

Transport públic i “temps creatiu”

Entre els 72 casos estudiats destaquen alguns exemples de personal de la Universitat Rovira i Virgili -tant d’administració com investigadors- que es desplacen a diari des de Barcelona, Cambrils, Altafulla, etc. per anar a la feina; casos d’enginyers que viuen a Tarragona i que per anar a treballar a un polígon industrial de Barcelona trigarien més de dues hores per trajecte si ho fessin en tren i finalment s’han decidit per anar en cotxe, o un  grup de sis persones que comparteixen el viatge de Reus i Tarragona cap a Barcelona en tren, -alguns des de fa més de 10 anys-  per anar i tornar de la feina, entre molts d’altres exemples.

Els investigadors han analitzat també les relacions que s’estableixen en els desplaçaments i com inverteixen aquest temps les persones que ho fan utilitzant el transport públic: “Per a molts és un temps creatiu que els serveix per treballar, per relaxar-se, per reflexionar, per dormir o bé per fer relacions socials”, explica l’investigador.  El treball posa de manifest l’exigència de la vida metropolitana i “l’esclavatge que suposa dedicar tant de temps a viatjar” en un territori on les infraestructures no s’adapten en molts casos a aquestes necessitats.

Amb tot el material que han recollit durant aquests tres anys de recerca n’han fet un documental de 45 minuts de durada i un webdoc  a través del qual es  pot fer un seguiment del projecte, s’hi poden veure algunes entrevistes individuals i un seguiment dels protagonistes. També es pot veure una anàlisi de les dades extretes de les entrevistes i les opinions d’un ampli ventall d’experts.

El projecte, finançat pel Ministeri d’Educació, ha estat dut a terme pels investigadors de la URV Joan Josep Pujadas, Gaspar Maza, Andrea Lolicato i Alba Medina del Grup d’Investigacions en Antropologia, del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social (DAFITS) i per Santiago Roquer i Joan Alberich del Grup de Recerca Anàlisi Territorial i Estudis Turístics (GRATET), del Departament de Geografia. Han comptat també amb la col·laboració d’investigadors del Grup de Recerca REURSE de la UAB.