Una placa i un mural a Roquetes per recordar la violència de l’1-O

0
Pla mig de l'alcalde de Roquetes, Francesc Gas, parlant davant del mural, a mitges. Imatge del 5 de novembre de 2017. Horitzontal.

La làmina inclou un codi QR que permet accedir a les imatges de la intervenció de la Guàrdia Civil al municipi

Redacció.- Roquetes, al Baix Ebre, ha recordat aquest diumenge la violència que el municipi va viure l’1-O amb la intervenció de la Guàrdia Civil, que va deixar quinze ferits. Al pavelló poliesportiu que va funcionar com a col·legi electoral, s’ha destapat una placa commemorativa, que inclou un codi QR per accedir a les imatges d’aquell dia, i l’artista local Ignasi Blanch ha pintat un mural en record de l’actitud pacífica dels veïns del municipi. Al mural es veuen diverses figures d’homes i dones amb ales “com a símbol de sortir sempre endavant”, segons Blanch, que ha explicat que parteix de la idea de “l’au fènix, que surt de les brases, reneix i sempre tira endavant”: “la gent de Roquetes té aquesta força i no hi ha qui ens aturi”. L’alcalde, Francesc Gas, vol que tot plegat permeti “preservar la memòria històrica”. Una desena de veïns ha engegat accions legals per lesions.
L’alcalde ha recordat que els veïns del municipi van respondre “de forma exemplar i molt digna” intentant “impedir” l’entrada de la Guàrdia Civil “amb els braços aixecats i crits de ‘volem votar'”. A més, ha assenyalat que els veïns estan molt mobilitzats després de l’1-O i que responen a totes les mobilitzacions que s’han fet al llarg de les darreres setmanes vinculades amb la situació política actual. En el transcurs de l’acte, l’alcalde ha anunciat que l’Ajuntament ha obert places per organitzar un autobús o els que siguin necessaris per desplaçar-se a la manifestació de dissabte a Barcelona.

Blanch ha explicat que ha volgut dotar d’un valor simbòlic les figures que apareixen al mural amb unes ales, “símbol de sortir sempre endavant” tot i que els veïns “trepitgen de peus a terra”. L’artista ha explicat que el mural té l’objectiu de “deixar testimoni de la pinya que va fer la gent de Roquetes”, i que “sempre quedi a la memòria de la injustícia que estem vivint”, ha dit Blanch, que calcula que acabar el mural li costa entre dues i tres hores.

La placa és resultat d’una iniciativa popular, que ha recollit diners perquè es pogués instal·lar una làmina on es descriguessin els fets ocorreguts l’1-O. “Descriu els fets, lamentables, on l’Estat va dur a terme una actuació totalment repressiva contra la gent que, de manera lliure i pacífica volien exercir el seu dret a vot”, ha lamentat Gas, que ha recordat que la Guàrdia Civil va acabar intervenint dues de les urnes, que contenien més de 600 vots.

En l’acte per destapar la placa, s’han organitzat un seguit d’activitats, de caràcter festiu, com el de fer dibuixos per la pau, traçar a terra, just davant de la porta per on van entrar els agents, dibuixos amb guix, o tornar a situar uns cartells identificatius en un parterre que va ser “destrossat” per la policia en la seva entrada.

Després que l’Ajuntament oferís assessorament jurídic, han estat deu dels quinze ferits que hi va haver al municipi a conseqüència de l’actuació policial els que han decidit emprendre accions legals. En concret, set ho han fet de forma directa a partir de la iniciativa popular del consistori, mentre que dos més han presentat la denúncia individual “per reclamar a través dels jutjats que es penalitzin aquestes agressions”, segons l’alcalde. Els ferits també volen que s’acrediti que la seva presència al col·legi electoral era “totalment pacífica”.

Durant la jornada també s’ha reclamat la llibertat dels líders de l’ANC i Òmnium i dels consellers empresonats, amb cartells a les mans i amb crits de ‘llibertat’. L’alcalde ha recordat que “els presos polítics estan a la presó per fer que nosaltres poguéssim votar”.