Una de les màximes en marketing és que si no t’anuncies no existeixes. Però, aquesta com tantes frases mítiques en el món publicitari no s’aguanten en el món en que vivim. Un escenari que no haguéssim imaginat mai. Ni en cap film catastrofista es planteja que faran els mitjans de comunicació si no tenen anuncis. Ni en cap facultat s’explica que cal fer en una situació terminal com aquesta.
I és que la situació econòmica terminal ha creat una crisi sanitària provocada pel Covid-19 que ha provocat recessió en tots els sectors. La publicitat, encara més sensible als canvis, s’ha retret en un 90%. I els mitjans, que en vivim, hem quedat totalment enfonsats.
La salut és el més preocupant avui en dia però hem de començar a pensar des dels mitjans què fem i que farem. El nostre funcionament és bàsic. Les marques difonen els seus missatges comercials a través d’aquests Canals massius anomenats Mass Media i, a partir d’aquí, basats en les audiències es crea l’efecte multiplicador. I, justament, ara, més que mai i per evitar les ‘fake news’ que promouen les xarxes socials estem en un temps de veure televisió, escoltar la ràdio i llegir la premsa. Les audiències són immillorables però la publicitat és pràcticament nul.la. Entre d’altres motius, perquè els comerços estan tancats, les empreses només poden vendre ‘on line’ i la manca d’ingressos obliga a parar. Un contrasentit que s’haurà d’estudiar a les facultats i analitzar per part dels millors ‘gurús’ de l’economia mundial.
Sortirem d’aquesta situació amb una crisi monumental i amb el consumisme en caiguda lliure. I ens haurem de preguntar si havent viscut sense cinema, teatre, restaurants, discoteques, anar de compres compulsives i el llarg etcètera del que fèiem quan ‘tot era normal’ tornarem als hàbits consumistes. Els mitjans de comunicació som ara l’àncora de transmetre confiança i seguretat en el que està passant però les marques anunciadores ens ignoren perquè elles també són ignorades.
Tothom estem tocats ja sigui per la salut o la pèrdua d’un ésser estimat, per quedar-nos sense feina o en mans dels ERTO, per no poder estar en col·lectivitat o per no poder sortir a l’aire lliure. Ara, els petits gestos fins i tot els petits plaers de sortir a passejar ens semblen llunyans i no saben ni quin dia vivim. La preocupació pel futur és incerta.
Sense ser apocalíptica em pregunto cada dia com serà la nostra vida d’aquí a un any i us ben asseguro que no trobo la resposta.
Pilar Goñi
Directora General Grup Taelus (Ràdio Manresa-Ser, Ser Osona, Publicació escrita Freqüència, Canal Taronja TV Bages, Berguedà i Solsonès, Osona i Moianès i Anoia)
