Pere Joan Salas: “Deixem treure-li profit a la ciutat, que és un diamant en brut”

-Què opina de la moratòria de llicències per a nous establiments i de la limitació d’actes lúdics i culturals a la Part Alta de Tarragona?

-Vam estar molts anys demanant que Tarragona tingués un nivell d’oci i que fos activa per la joventut, i ara que s’havia aconseguit i teníem una Part Alta que concentra tota una sèrie de restaurants i bars per prendre alguna copa i fer petits concerts, ara ens queixem de l’èxit. Ara per queixes deixem de treure-li profit a la ciutat, que és un diamant en brut. Si hem de dormir una hora menys perquè la ciutat tingui vida i un retorn econòmic ho farem.

-Creu encertada la gestió de la indústria de l’oci?

-No crec que hi hagi una gestió de l’oci encertada per tothom. És difícil trobar un equilibri entre el descans veïnal, l’oci local i la oferta als visitants. Però no crec que s’estigui fent una bona gestió de Tarragona. És una llàstima, perquè té molt que oferir. Tarragona és el Carib. Tenim un clima per donar enveja, un clima Mediterrani amb un llegat històric que fa la ciutat única. Hem de promoure la ciutat pels turistes però també hem de mirar pels locals. No pot ser que no tinguem una oferta suficient i que el jovent marxi a Reus o Salou. Els de Reus i Salou haurien de venir aquí.

-Quina importància li concedeix a l’oferta lúdica i gastronòmica d’una ciutat a l’hora de visitar-la?

-Hem de diferenciar els tipus de turisme que busquem o el que una ciutat pot oferir. Eivissa, per exemple, és una ciutat invivible. La gent s’hi està sis dies per passar-s’ho bé, però no s’hi quedaria a viure. Tarragona sí que és una ciutat per fer vida, i hem de incentivar projectes perquè la gent, i sobretot els joves, es quedin aquí i facin vida a la ciutat, que convé a totes les parts implicades. Quan vaig a visitar un lloc m’agrada que, si m’he passat el dia fent turisme cultural per exemple, entre museus i esglésies, després m’ofereixi alguna cosa més per quedar-m’hi. El sopar, el fer una copa, el desconnectar d’una altra manera i beneficiar així a aquella ciutat o poble.

-Coneix alguna ciutat que posaria com a exemple d’aquesta gestió al casc històric? Per què?

-Si he de posar algun exemple potser diria Cambrils. Cambrils és una ciutat que ha sabut mantenir una bona oferta gastronòmica i d’oci, amb un passeig marítim viu, amb uns carrers amb art al carrer i galeries d’art. Pots estar-t’hi tot el dia i trobes oferta per qualsevol moment, passejar, dinar, prendre alguna cosa o sortir per la nit a fer alguna copa. A Tarragona li falta això, no s’ha de convertir en una ciutat massificada, perquè Tarragona és un ciutat per viure i s’ha de respectar el descans, però no per això s’ha de deixar sense vida. No s’aprofiten les platges que tenim o espais culturals com el Camp de Mart que et donen l’oportunitat de fer concerts a l’aire lliure i moure a la gent de la ciutat.

-Què milloraria si pogués influir sobre la gestió publicoprivada de l’oci a la Part Alta?

-Jo donaria més influència a la gent jove. Deixaria que s’encarreguessin de l’oci de la ciutat, que no és suficient. Són ells els que saben el que volen i el que li manca a la ciutat, cal donar-los més veu. Amb això no vull dir que Tarragona s’ompli de discoteques nocturnes, sinó que hi hagi més pubs o locals on fer concerts. Igualment crec que a Tarragona li falta varietat, no només promouria música més enfocada a la joventut, sinó que crec que s’haurien d’explotar altres possibilitats com l’òpera per exemple, que té un bon circuit per Europa i aquí no sembla arribar mai.

Pere Joan Salas. Pintor