Proper i planer. Així es defineix i així respon a les preguntes d’Actual Tarragona Òscar Peris. Natural de Valls, va ser delegat del Govern fins a l’arribada del 155, i actualment es presenta al 21-D com a cap de llista d’Esquerra per Tarragona
Natxo Guinea
Com és Òscar Peris més enllà de la política?
Hi ha el polític institucional, hi ha el polític en campanya, o el polític municipal, com és el meu cas des de fa dos anys… Jo entro a les municipals de l’Ajuntament de Valls com a regidor, i em dedicava a donar suport als comerciants de la ciutat de Valls, i també amb projectes turístics de la ciutat; la promoció de la ciutat en l’àmbit de les calçotades, dels castells, i dels temes més clàssics que tenim a la ciutat. Aquesta és la vessant més propera: jo procuro ser sempre igual; i qui em coneix ho sap, sóc molt sincer, sóc molt planer, em faig amb tothom. Després he estat delegat del Govern, doncs evidentment ja representes una institució, i representar una de les institucions més antigues d’Europa com la Generalitat és una responsabilitat molt gran i, per tant, de vegades el perfil institucional s’imposa, però encara així, intento mantenir-me igual de proper que sempre.
Què fa en el seu temps lliure?
(Riu) Bé, ara mateix en tinc poc, i els dos anys que he estat delegat del Govern, diguem que poquíssim. Tot i això, procuro passar el temps lliure amb els meus fills i procuro distreure’m fent esport. Sóc també, fins ara, president del Club de Tennis Valls: quan puc jugo una mica a tennis i normalment jugo més a pàdel.
Ha parlat de la família. Quants fills té?
Dos fills.
I en una hipotètica llista de prioritats, on situaria la família?
Home, en el top sempre. El que passa és que, com tothom sap, l’activitat política és molt complicada i molt complexa, i en la responsabilitat de govern, com en el meu cas, són 24 hores al dia, set dies a la setmana, 365 dies a l’any. Això és així, i ens ha tocat viure moltes vicissituds durant aquests dos anys: quan no és un incendi que dura tres dies a altes hores de la nit és un problema de seguretat a alguna ciutat… L’atemptat de Cambrils, per exemple, ens va ocupar durant tots aquells dies. La pròpia representació institucional fa que els caps de setmana també hagis d’anar a molts actes perquè se’t requereix d’urgència a nivell institucinal a ajuntaments, esdeveniments, fires, presentacions, o quan col·labores amb alguna empresa en algun projecte, visitar alguna instal·lació, etc. Això, clar, resta més temps del que desitjaries. La meva vida professional al marge de la política diguem que era molt més tranquil·la i molt més planera. Però, de fet, el repte del país també és molt gran i si estem aquí fent tot això és per deixar un futur millor als nostres fills.
Com porten els seus fills el seu treball: el fet d’estar exposat, la falta de temps lliure i altres?
Bé, aquests dies, en campanya, que em veuen per tots costats, doncs pregunten, com és normal. Tenen curiositat, i cada vegada entenen una mica més, malgrat que dius ‘bé, són nens’ i és difícil que entenguin del tot la realitat d’una professió que et treu moltes hores que no puc compartir amb ells. Però procuro acudir als partits de futbol setmanals que juguen, acompanyar-los, estar amb ells en totes les activitats extraescolars els caps de setmana sempre que puc.
També ha esmentat l’esport. Li agrada el futbol?
Molt. Sóc molt ‘futbolero’. M’agrada, per exemple, veure partits de la Premier també. (Explica com va assistir en algunes ocasions a veure partits, com aquella famosa final de Copa del Rei entre Athletic Club i Barcelona en 1984, que es van adjudicar els bascos abans de la tangana final)
Culé, doncs?
Sí, sí.
Intenta practicar esport quan l’activitat política l’hi permet, ha dit. Quins esports?
El pàdel és al que més jugo. A tennis també. Procuro jugar un partit per setmana mínim, però ara ja fa un mes que no jugo, perquè entre precampanya i campanya s’ha complicat. A més, allí les instal·lacions són d’outdoor, i clar, és difícil fer esport els dies d’hivern amb el fred. A veure si, amb l’arribada del bon temps, podem jugar un parell de partits a altes hores -perquè de vegades has de fer-ho a altes hores de la tarda perquè la calor ja acompanya-, i procurem desconnectar i distensionar-nos.
El temps lliure escasseja, li deixa temps per llegir, veure i escoltar alguna cosa?
Consumeixo molta informació política als mitjans, i informació a diferents portals d’internet. Algun bon llibre, encara que requereix temps i concentració, i quan arribes cansat a casa et pot venir de gust llegir, però potser el cap ja està en un altre lloc. Veig alguna sèrie de Netflix per desconnectar una estona, que és recomanable per desintoxicar una mica la ment. O canals d’aquí amb programació interessant des de la televisió pública Tv3, ara sobretot, amb “Està passant”, que és un programa de Toni Soler que ajuda a ntender la situació política en clau d’humor; o el mateix “Polònia”, que també ajuda a entendre molt la realitat del país en clau d’humor, que els catalans sempre l’hem tingut així.
Li agrada viatjar?
Sí. M’agrada…quan puc (riu)
Algun lloc que li agradi especialment, o que recomanaria?
Jo sóc un enamorat de Londres. És una ciutat on vaig viure un temps, i cada vegada que puc, hi torno. Ara fa molt temps que no hi vaig i m’agradaria tornar-hi. Però és una ciutat que recomano per tot el que implica.
Algun racó de la comarca, o de Valls, que li agradi especialment?
I tant. De Valls la masia Doldellops, que és una masia que es veu des de pràcticament els afores de la ciutat, i és una bona zona per passejar. Després ja per la comarca està la serra de Miramar, que pots fer caminant des del coll de L’illa, i des de dalt tens unes vistes fantàstiques de tot el Camp de Tarragona.
Es diu que els polítics dormen poc. És el seu cas?
Bé, depèn. Va a temporades i a ratxes. Jo sóc de dormir bé, especialment quan faig esport. En canvi, en èpoques més frenètiques d’activitat política, com és la campanya, doncs dorms poc; costa més i es nota. Però procuro sempre cuidar-me en aquest sentit.
Les xarxes socials. Les fa servir?
Sí.
Les carrega el diable o són una bona eina de difusió del missatge?
Són això, una eina. Una eina en mans d’una persona sensata serà una eina sensata. Una eina en mans d’un eixelebrat, serà una eina eixelebrada. L’eina en si jo crec que és útil, sempre que tots prenguem consciència del seu ús. Jo, precisament, he estat sempre un activista en aquest sentit i sempre m’he considerat actiu. Hi sóc crec que des de 2010 i és un món que sempre m’ha agradat i apassionat. A més, he procurat formar-me en aquest sentit, i no solament en el que és el simple ús de l’eina, en els usos propis de les xarxes socials. Fins i tot vaig formar part del Consell 2.0 d’Esquerra Republicana, que és un grup de gent, entre usuaris i experts, que ajudava a la difusió de les activitats del partit i a implementar l’ús de les eines en les estructures territorials del partit i també dels candidats, càrrecs electes, per fer-ne un bon ús, precisament.
A quina edat se li va encendre la ‘llumeta’ política?
Des que tinc ús de raó. Amb vuit-nou anys em despertava molta passió. De fet, el fet que el meu avi ja fos d’ERC, i el meu pare també ho va ser, i va ser regidor; i que visqués la guerra des d’ERC suposo que em va marcar. Sempre he tingut curiositat per la història, i per la política, que és una cosa que sempre m’ha atret. Recordo que amb dotze anys ja tenia consciència independentista i d’esquerres molt, molt clara.
