La UAVAT neix de la preocupació d’un conjunt de professionals de l’àmbit privat amb experiència en l’atenció a víctimes i afectats per terrorisme, i es constitueix des dels atemptats de Barcelona i Cambrils, el 17 d’agost de 2017. Està composta per psicòlegs clínics, forenses, psiquiatres, advocats laboralistes i professionals experts en l’atenció a víctimes d’accions terroristes i grans catàstrofes. A més, manté una estreta col·laboració amb institucions, entitats de prestigi i organitzacions com l’Associació 11-M afectats per Terrorisme i la Universitat de Barcelona. La nova entitat estarà coordinada per Elisa Micciola i Sara Bosch, psicòloga que va dirigir durant molts anys l’atenció a víctimes del terrorisme de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT), i Robert Manrique, víctima d’ETA a l’Hipercor i expresident de l’ACVOT.

Des del mateix 17 d’agost diversos professionals i experts en atenció a víctimes d’atemptats es van posar en marxa per ajudar els nous afectats. Aquesta primera atenció l’han volgut estabilitzar i crear una entitat organitzada per a les actuals i possibles futures víctimes. Com explica Bosch, “no és el mateix posar un cartell que digui que es fan abraçades si es demanen, que directament fer l’abraçada a qui ho necessita”. “No tothom truca o acudeix, no tothom encaixa en les associacions de víctimes o en els dispositius d’atenció psicològica: hem de ser proactius, no esperar”, ha conclòs.

Per això, la unitat vol ser un recurs addicional a l’administració, especialitzat i estable, vol alertar les administracions perquè facin el seguiment de les víctimes i pretén limitar la desinformació i disminuir la victimització secundària. La UAVAT s’ha establert com el cos tècnic pericial de l’Associació 11-M Afectats per Terrorisme, que coordina la direcció de l’acusació popular de la causa oberta a l’Audiència Nacional pels atemptats de Barcelona i Cambrils, que segueix secreta.

Elisa Micciola, coordinadora de la UAVAT, ha explicat que els atemptats tenen efectes físics i psicològics, però també familiars, laborals i socials. Per això, vol assessorar els afectats, que poden ser també testimonis presencials o fins i tot el personal d’emergències que atén les primeres víctimes, perquè tinguin reconeixement i reparació dels danys.

Antonio Andrés Pueyo, de la UB, ha explicat que volen aportar les seves instal·lacions i coneixement, i que els coneixements obtinguts amb l’atenció a les víctimes no es quedin als arxius i biblioteques sinó que serveixin per atendre noves víctimes.

Robert Manrique ha lamentat que més de 30 anys després de l’atemptat d’ETA a l’Hipercor de Barcelona i 14 anys després de l’11-M les administracions segueixin cometent els mateixos errors, com fer passar les víctimes per llarguíssims periples burocràtics, retards injustificats en l’atenció psicològica i poca empatia. Per això, creu que les pròpies víctimes d’atemptats anteriors són els més adequats per assessorar, juntament amb professionals, els nous afectats.

En la presentació de UAVAT hi ha assistit també la presidenta de l’Associació 11-M, Pilar Manjón, i dues víctimes de Cambrils, l’argentí Rubén G., ferit molt greu, i la seva parella, Núria F., afectada psicològicament per l’acció islamista. Han explicat perquè se senten desatesos per l’administració.

Manjón també ha lamentat que el Ministeri de l’Interior vulgui limitar l’abast de les indemnitzacions per danys psicològics i incapacitats i posi traves al reconeixement de moltes víctimes.

Disfuncions després de l’atemptat de Cambrils

La parella afectada per l’atemptat de Cambrils ha explicat que aquella nit van sentir un fort impacte al passeig Marítim, van veure el cotxe dels terroristes bolcat, trets i gent corrent. Rubén ha dit que “era com una guerra, tothom corrent sense saber qui és l’enemic”, fins que un jove es va acostar a ell. Pensava que li volia demanar ajuda, però era un dels terroristes i el va apunyalar a la cara amb un ganivet. Va protegir la seva dona, es va treure el ganivet i va començar a sagnar abundantment i a ofegar-se amb la pròpia sang. La seva dona el va poder dur fins un ‘xiringuito’ on el van atendre inicialment, després el van atendre els Bombers, el CAP de Cambrils i l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, on el van operar d’urgència durant cinc hores de les greus ferides a la cara. “L’únic que pensava és que estava viu, veia, parlava, sentia”, ha dit Rubén G.

La dona ha lamentat la mala atenció que va rebre ella al CAP, que els Mossos l’interroguessin gairebé immediatament i que una treballadora social del Ministeri de l’Interior la tractés sense cap tipus de tacte fent-li “un interrogatori de tercer grau”. Després, va trigar més de dos mesos a poder tenir una cita amb el psicòleg que li havien assignat, en sis mesos ha declarat vuit cops davant de la policia catalana i l’administració li demana contínuament els originals de tots els documents, mentre que en canvi no sap res de l’Audiència Nacional espanyola.