Des del 2010, any de referència per complir l’objectiu europeu de reduir la sinistralitat mortal un 50% el 2020, el nombre de motoristes morts a les carretera ha experimentat una baixada lleugera alguns anys, mentre que en altres, ha repuntat. La meteorologia és un dels factors que influeix en una major o menor sinistralitat de les motocicletes i aquest any, que ha fet molt bon temps, el nombre de víctimes mortals ha incrementat. En qualsevol cas, però, l’accidentalitat mortal dels motoristes no ha experimentat una baixada sostinguda com la del conjunt de vehicles.

En aquest cas, a més, la comparació amb altres països és difícil, perquè la mobilitat d’aquests vehicles és singularment elevada a Catalunya i, sobretot, a Barcelona. De fet, la capital catalana és la ciutat europea amb més motocicletes per habitant, segons un estudi de la UAB publicat l’any passat.

La mortalitat puja a totes les demarcacions menys a Tarragona

A la demarcació de Barcelona, 24 persones que viatjaven en una motocicleta han mort en les vies interurbanes en el que portem d’any. Catorze van perdre la vida en el mateix període del 2016 i 20 van morir el 2010 (sempre amb dades tancades el 21 de novembre). A les comarques gironines, els accidents de trànsit han segat la vida de nou motoristes aquest any; el 2016, van morir dues persones en aquest període i el 2010, nou.

A les comarques lleidatanes, nou persones han perdut la vida en accidents de moto; el 2016, set motoristes, i el 2010, quatre. La demarcació de Tarragona és l’única on s’ha reduït la sinistralitat mortal dels motoristes. Una persona ha mort en accident de moto; vuit van perdre la vida el 2016 i set, el 2010.

El 30% d’accidents sense cap altre vehicle implicat

El 30% dels motoristes que han perdut la vida a les carreteres catalanes es van accidentar sols, és a dir, en el sinistre no hi va haver cap altre vehicle implicat. D’aquesta dada Trànsit dedueix que el motorista no percep el risc del tram per on circula o bé li “falta perícia” per solucionar situacions que amb un altre vehicle no serien tan perilloses.

Hi ha dos perfils de motoristes, els que es desplacen per anar a la feina entre setmana i els que surten a la carretera per oci els caps de setmana. En aquest cas, els accidents s’han produït sobretot en divendres i diumenge, més que en dissabte, i augmenten els que han tingut lloc en la franja horària de les 7 de la tarda a les 10 del vespre. El perfil de motoristes morts és sobretot el d’un home de 35 a 44 anys.

Un advertiment específic per a motoristes

El Servei Català de Trànsit està estudiant amb les administracions titulars de les carreteres instal·lar un senyal dirigit als motoristes en els revolts que poden ser més perillosos i on han detectat que es concentren més accidents greus. Molts d’aquests revolts no són especialment tancats i, precisament per això, no se’n percep el risc real.

La mesura es troba molt avançada i el grup de senyalització del SCT ja hi està treballant. “La idea és reforçar l’advertiment perquè aquestes corbes es prenguin d’una manera més cautelosa”, apunta el coordinador de Mobilitat i Seguretat Viària. Segurament no serà un senyal nou ja que es vol “impactar el més ràpidament possible”, sinó que serà una modificació o complementació d’un senyal ja existent.

A la recerca de solucions

Una altra de les intervencions que s’estudien per millorar la convivència entre vehicles és la segregació de carrils en les principals vies d’entrada i sortida a les ciutats com Barcelona, on l’accidentalitat és elevada en dies laborables sobretot en hores intermèdies, és a dir, quan es passa de les hores puntes –quan hi ha tanta congestió que els cotxes estan pràcticament aturats– a les vall –amb poc trànsit–.

Precisament per combatre la sinistralitat del col·lectiu i augmentar-ne la seguretat, Trànsit va crear una càtedra de seguretat viària de motocicletes amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La càtedra investiga de manera exclusiva els accidents d’aquests vehicles i explora mesures que es podrien emprendre en àmbits com el de l’equipament i protecció. També hi ha en marxa des del 2013 el Grup de Treball de Motocicletes, format per representants de l’administració, universitats i associacions d’usuaris, entre altres. Una altra de les iniciatives en marxa és la formació 3.0 per a motoristes en ruta, que el SCT realitza a peu de carretera.

Sinistralitat global

Pel que fa al conjunt d’accidents de trànsit amb víctimes mortals –no només de motocicletes–, 143 persones han mort a la xarxa interurbana i 704 han resultat ferides greus (dades tancades el 23 de novembre del 2017). El 2016, en el mateix període, havien perdut la vida 133 persones i 805 van quedar ferides greus.

El 2010 (en tot l’any) van morir 245 persones en accidents de trànsit i el 2016, 153. En aquest període, el descens acumulat del nombre de víctimes mortals ha estat del 37%.

La Unió Europea ha marcat com a objectiu la reducció del 50% del nombre de víctimes mortals el 2020 respecte al 2010 i treballa amb la visió zero del 2050. En polítiques de seguretat viària, l’única xifra assumible en víctimes mortals i ferits greus és zero.