El proper dia 1 d’octubre ens esperen les urnes. Decidirem el nostre futur com a país i com a persones. Cal que votem Sí a que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república per molts i nombrosos motius, de tot tipus i de tota mena. Les dones hem de votar Sí, també, perquè és la nostra oportunitat d’aconseguir una societat més justa i equitativa. La república que volem ha de ser en femení i feminista, perquè, si no és així, no serà.
Els estats s’articulen a través d’estructures que marquen jerarquies i atorguen papers i relacions de poder entre els seus membres. I la història i el present ens mostren com els estats reprodueixen, legitimen, instrumentalitzen o promocionen les relacions de poder i dominació sobre les dones i uns imaginaris també des de les perspectives masculines i heteropatriarcals. I és això el que cal evitar i ara tenim l’oportunitat de canviar-ho. Hem de construir una república en què els llocs de decisió siguin compartits entre homes i dones; en què no hi hagi jerarquies de dominació de gèneres; en què tampoc no hi hagi divisió interna del treball, i en què les dones tinguem la nostra total llibertat sobre els nostres cossos i la nostra sexualitat. El dia 1 d’octubre també va d’això, de bastir un futur ben proper en el qual siguin reconegudes totes les llibertats i les diferències.
Les reivindicacions de les dones no han de quedar en segon terme. No podem tornar a permetre constitucions, com l’espanyola, que només tenen pares i cap mare. Els feminismes, que, durant el segle XX, van protagonitzar la revolució més important i pacífica, han de ser presents també en aquesta nostra revolució dels somriures i de la llibertat nacional del segle XXI. Hem fet molt de camí, però en queda encara molt més per fer. La república que volem és una república sense violència masclista ni feminicidis, sense desigualtats salarials entre homes i dones, sense prohibicions sobre els nostres cossos i sexualitat, sense sostres de vidre. Una república amb coresponsabilitat i reconeixement del treball en l’àmbit privat, amb presència paritària en tots els òrgans de decisió, càrrecs, mitjans… Les dones ho podem fer i ho farem. És cosa d’homes i dones aconseguir-ho, una lluita conjunta, però ja sabem, per experiència, que som nosaltres les que hem d’empènyer, perquè a cada bugada perdem llençols i les nostres reivindicacions resten oblidades.
El dia 1 d’octubre és a les nostres mans un futur de color lila en què bruixes i fades s’estimin: ni súbdites ni submises, com Catalunya, ens volem lliures.
Montserrat Palau
Diputada (independent) de JxS