Tot i que Donald Trump i el cosí de Mariano Rajoy ho vulguin amagar, el canvi climàtic i l’escalfament del planeta són una realitat. No ho dic jo, ho afirma de forma unànime la comunitat científica.
Per combatre aquest problema, en diversos països del món desenvolupat s’ha iniciat la “revolució solar”. Al Regne Unit, per exemple, les inversions en parcs solars han crescut exponencialment els darrers anys. És freqüent circular per les seves carreteres i trobar autèntiques “plantacions” de plaques solars. Tot i ser un país on la radiació solar és la meitat que a España s’està vivint un autèntic boom. Fins i tot a la pàgina web d’Ikea a la Gran Bretanya es poden trobar kits per instal·lar panels solars a la teulada de casa. Altres països com Índia, Xina, Japó, Estats Units o Alemanya també estan apostant de forma decidida per l’energia solar com alternativa al carbó, el petroli i l’energia nuclear.
Pensaran… si els països del nord d’Europa, amb el poc sol que tenen, han fet aquesta aposta per l’energia solar, Espanya, capital del sol i la sangria, deu ser la primera productora d’Europa, oi? Doncs no. L’any 2007 el govern de Zapatero va subvencionar l’energia solar de forma clara, però a partir del 2010, tant el govern del PSOE com el del PP, van començar a retallar aquestes subvencions fins desanimar a tots els que volien invertir en energia solar. Moltes empreses i petits inversors familiars s’han quedat a la ruïna després de l’aturada definitiva de les ajudes l’any 2012.
Tenim casos molt propers, per exemple en alguns centres educatius de la nostra ciutat, que van fer una inversió per a fer un projecte educatiu sostenible sobre l’energia solar, amb la confiança que recuperarien la inversió. Cinc anys després, l’administració no ha pagat ni el 10% del que s’havia pactat per l’energia produïda.
Mentrestant, el lobbie energètic espanyol, format per les cinc grans empreses que acumulen el 60% de la producció i el 90% de la comercialització de l’energia elèctrica, ha vist com els seus beneficis augmentaven extraordinàriament. Amb l’ajuda del govern espanyol els preus no han parat de pujar, molt per damunt dels costos de producció d’aquesta energia.
Espanya és pionera a nivell mundial en el tema de les renovables, però no en com produir-les, si no en com posar-hi traves! L’inversor en aquestes energies es troba davant una sèrie d’obstacles burocràtics, una fiscalitat que penalitza l’ús d’aquestes energies, un laberint de permisos i llicències que porten a la confusió i només tenen l’objectiu de fer abandonar l’intent d’instal·lar unes plaques solars o un parc eòlic.
El món està a punt de fer un salt endavant per superar l’era del carbó i el petroli. El segle XXI ha de ser el segle de les energies netes i renovables i el sol és l’energia que tenim més a l’abast. L’èxit de la transició energètica passa també per reduir el nostre consum d’energia i sobretot per produir la nostra pròpia electricitat d’una forma neta i sostenible. Us imagineu si tots els terrats i teulades dels nostres edificis i les nostres cases fossin plaques solars productores d’electricitat?
Recordem que a Catalunya tenim l’objectiu de tenir el 100% de l’energia renovable per l’any 2050 (ara és només del 21%). Les energies renovables són indispensables per frenar el canvi climàtic i tenir un planeta més net, però també són indispensables per combatre la pobresa energètica. El Sol és la única font d’energia a l’abast de tothom i de forma gratuïta, potser és per això que hi posen tantes traves…
Mònica Alabart
consellera ERC-MES-MDC Ajuntament de Tarragona
