MONICA ALABART: El declivi del carrer Unió, el declivi del centre

Any rere any anem veient com algunes de les principals artèries de la ciutat, aquelles que ens donaven personalitat  pròpia, es van quedant sense vida. El carrer Unió és una mostra paradigmàtica d’aquest fet. El carrer que era un dels principals eixos comercials de la nostra ciutat progressivament es va buidant. Actualment ja hi podem trobar prop d’una vintena de locals buits i aquesta realitat, desafortunadament, va en augment.

Ens agradi o no,  aquesta situació és responsabilitat de tots. Les noves tendències de compra, que passen per les botigues on-line i els grans centres comercials -dins i fora de la ciutat- fan que  els consumidors haguem perdut el costum de passejar pels carrers tot comprant allò que necessitem. Altres realitats com els preus dels lloguers dels locals i l’estat del carrer en general, acaben d’empitjorar el problema.

La comparació entre els diferents tipus de comerç es fa difícil, tot i que els trets diferencials són més que evidents. Sovint veiem com s’inauguren alguns comerços que venen els seus productes a preus irrisoris. Potser caldria que, individualment, féssim l’anàlisi de com és possible que una empresa vengui els seus productes a aquest preu: redueixen el seu marge de benefici? Qui i on es fabrica el que venen? Quant cobren els seus treballadors?  Aquestes i altres preguntes ens poden ajudar a prendre una decisió sobre on i com comprem.

Cal defensar el petit comerç, no per caprici sinó perquè assegura uns llocs de treball dignes tant pels qui produeixen els productes com pels qui ens els venen, amb uns horaris raonables (a qui li agrada anar a treballar els diumenges??) i uns sous adequats. De fet, el petit comerç genera quatre vegades més llocs de treball, això vol dir que els productes que en un gran centre comercial ven un sol venedor, en el petit comerç repercuteixen en quatre llocs de treball. En cap cas ens agradaria que a la nostra ciutat acabés passant allò que passa en altres països, on una part dels treballadors viuen dins els límits de la pobresa i necessiten el suport dels serveis socials. Però a més de generar feina amb unes condicions adequades, el comerç dóna vida i seguretat al carrer, garantint els camins segurs per a què grans i petits es puguin moure tranquil·lament per la ciutat. Per on preferiríeu sortir a passejar, per un carrer amb botiguetes o per un carrer desèrtic? La resposta és evident, oi?

Cal que siguem conscients que una bona part de la responsabilitat del tancament del comerç del centre és nostra, és dels tarragonins. Però cal també que l’Ajuntament entomi aquest tema com a propi i comenci a dissenyar polítiques que reactivin la vida comercial de la nostra ciutat, passant pels carrers principals però també pels petits carrers de totes les zones de la ciutat on cada mes podem trobar una nova persiana abaixada. Només posant-hi ganes entre tots, consumidors i administració, aconseguirem que els eixos comercials de la nostra ciutat tornin a brillar i que els nostres carrers tornin a ser acollidors i segurs.

Mònica Alabart
Consellera ERC-MES-MDC Ajuntament de Tarragona