– Es confirma globalment la moderació del comportament positiu del mercat de treball a la província de Tarragona, tal i com ja es va posar de manifest a trimestres anteriors.

– La població activa i l’ocupada s’incrementen, tot i que marginalment.

– L’atur es redueix, però amb molta menys força que als trimestres anteriors. La reducció de la taxa d’atur és molt limitada.

– La població activa assoleix un nivell comparativament elevat, tot i que encara resta per sota dels màxims històrics del període 2008 – 2015. Per molt poc, no supera els 400 milers de persones, llindar que sembla difícil d’ultrapassar a hores d’ara.

– La població ocupada queda per sota de les xifres assolides al punt àlgid del cicle expansiu de l’economia, durant el període 2006 – 2008, tot i la seva recuperació.

– Cal recordar, que el mercat de treball del segon trimestre de cada any sol comportar-se de forma expansiva a la província de Tarragona, ja que gaudeix de l’impacte positiu derivat de l’inici de la temporada turística.

– La població aturada es redueix marginalment respecte el mateix període de 2018.

– Des de 2017, la reducció de la població aturada és cada cop més limitada, fet que evidencia la dificultat del mercat de treball tarragoní per a millorar les seves xifres.

– Cal ressaltar la reducció del dinamisme del cicle de recuperació dels nivells d’ocupació i de reducció de l’atur. Les xifres actuals queden lluny dels màxims històrics assolits al període 2006 – 2008.

– La taxa d’atur de la demarcació de Tarragona torna a superar a l’espanyola, i el que en períodes anteriors era considerat com excepcional, ja comença a ésser un fet habitual.

– El mercat de treball de la província de Tarragona torna a comportar-se pitjor que a Catalunya i que a la resta de les demarcacions catalanes.

– El diferencial entre la taxa d’atur de la província de Tarragona i la de Catalunya, assoleix al segon trimestre de 2019 xifres properes a màxims històrics i manté la trajectòria negativa que es va materialitzar a partir del mateix període de 2013.

– Tant el comportament de la taxa d’activitat com de la taxa d’ocupació, també esdevé en decebedor a la província de Tarragona i les magnituds es situen per sota de la mitjana catalana.

– El mercat de treball tarragoní evidencia un comportament clarament estacional. Per grans sectors, destaca el bon comportament de la indústria, que recupera de forma efectiva els nivells d’ocupació pre-crisi.

– Contràriament, el sector de la construcció continua manifestant un comportament erràtic i decebedor, ja que el seus nivells d’ocupació queden en mínims històrics, i resten lluny de recuperar un dinamisme acceptable.

– La població ocupada al sector de la construcció torna a caure, i es comporta comparativament molt pitjor que a la resta de demarcacions catalanes.

– El comportament del sector serveis continua evidenciant l’elevat nivell de terciarització de l’activitat econòmica, i tot i la puntual reducció de l’ocupació, aquesta queda en màxims històrics.

– Globalment, i com a fet més significatiu, el pes de l’ocupació al sector terciari de l’economia de Tarragona esdevé en aclaparador, però la indústria retè un protagonisme que la recent crisi econòmica no ha erosionat.

– De fet, a la demarcació de Tarragona en cap cas es pot parlar de desindustrialització, doncs el sector secundari reté un pes proper al 20%, en termes d’ocupació sobre la total, situant-se al segon trimestre de 2019 en el màxim històric recent.