Compartir àpats sovint amb altres persones augmenta les probabilitats de sentir-se més satisfet amb un mateix
UOC – Anna Sánchez-Juárez.- Menjar és una necessitat bàsica per a les persones i, alhora, un plaer gastronòmic per a moltes d’elles, però si a més es gaudeix en companyia, encara és millor. Un estudi recent d’Oxford Economics i del Centre Nacional per a la Recerca Social de Sainsbury revela que les persones que mengen soles sovint solen ser menys felices. «Menjar sol et priva de moments d’interacció social, del cara a cara i de sentir-te part d’una comunitat», assenyala el sociòleg de les emocions de la UOC Francesc Núñez.
Els resultats d’aquesta recerca, basada en una enquesta feta a 8.250 adults anglesos, també els corroboren altres treballs, com l’estudi de la Universitat d’Oxford, que mostra que les persones que comparteixen més sovint els àpats solen sentir-se millor amb elles mateixes i solen tenir xarxes de suport social i emocional més àmplies.
A Espanya, el 26% dels catalans i dels madrilenys són els que mengen sols amb més freqüència durant els dies feiners. Segons el psicoanalista de la UOC José Ramon Ubieto, fer-ho de manera regular és excloure’s d’un ritus social lligat a esdeveniments de la vida familiar i social(celebracions, dols, etc.) i de la pertinença que implica formar-ne part. «No és que un sigui infeliç perquè menja sol sinó que ho fa en solitari perquè quelcom del seu estil de vida, de la seva manera de funcionar li convida a excloure’s del vincle», comenta.
Compartir taula, explica Núñez, també investigador del grup MEDUSA de la UOC, és beneficiós per a la construcció de la identitat, per a donar sentit i valor a les coses i per a adquirir criteri a l’hora de jutjar el món: «Al voltant d’una taula es pot especular sobre les coses sense gaire por d’equivocar-se i es poden prendre moltes decisions, grans o petites, que poden condicionar la vida. Són moments d’acció i de sentir-se viu, que mantenen les persones dins del món i de la vida».
Els àpats amb amics ajuden a enfortir les relacions
Reunir-se amb amics per a menjar és compartir experiències. «L’amistat sempre és el resultat de compartir experiències i no solament activitats», remarca Ubieto. Una experiència és un acte que canvia alguna cosa de la vida i deixa una empremta que va més enllà de la satisfacció momentània: «Pot ser un viatge intens viscut amb algú, un dol passat en companyia, riscs compartits…, però també pot ser un àpat, en el qual es poden intercanviar il·lusions i decepcions».
Aquests intercanvis permeten que cadascú accepti de l’altre el que li agrada, però també que aculli algunes de les seves debilitats. «Quan aquest llindar no es traspassa, la relació es manté en el nivell cordial dels “coneguts” i és per això que la majoria de gent té pocs amics», explica el psicoanalista.
L’amistat exigeix temps i, sobretot, compartir moments que han d’implicar, a més de plaer, alguna desil·lusió i patiment, tant en l’experiència mateixa com en els intercanvis entre les persones. De fet, un grup d’investigadors de la Universitat de Kansas ha quantificat que les hores necessàries que cal passar amb algú per a considerar-lo un amic íntim són 200.