‘Matar a Dios’ critica l’espècie humana a través d’una història amb “quatre desgraciats, humor negre i surrealisme”

Albert Pintó i Caye Casas estrenen el film al Festival de Sitges i competeixen a la secció oficial

Redacció.- Una família es prepara per celebrar el cap d’any en una casa que es troba aïllada al mig d’un bosc, quan de cop i volta irromp a la llar un misteriós rodamón, és nan i segons diu és Déu i amenaça d’exterminar l’espècie humana a la matinada. Planteja un estrany joc als quatre familiars: només se salvaran dues persones, i els dos únics supervivents els hauran d’escollir els mateixos. En declaracions a l’ACN, Caye Casas, codirector de ‘Matar a Dios’, ha assenyalat que la pel·lícula és “una forta crítica a l’espècie humana” però revestida de molt humor negre i tocs de surrealisme i amb “quatre desgraciats”. Caye Casas junt amb Albert Pintó estrenen la cinta al Festival de cinema Sitges, on competeixen a la secció oficial. Pintó ha explicat que l’embrió de la producció catalana ‘Matar a Dios’ va néixer a partir de la pregunta de quines dues persones salvaries de tot el món si aquest fos destruït.
Caye Casas ha manifestat que el tema principal del film és si “quatre desgraciats que tenen la última possibilitat de salvar la espècie humana són capaços d’aconseguir-ho o realment l’espècie humana mereix extingir-se”. Aquests “quatre desgraciats”, com els ha anomenat el codirector, són família entre ells i cadascú arriba al sopar amb els seus problemes personals i molt particulars. En aquesta línia, Pintó ha recalcat que els quatre personatges són “molt caricaturitzats” perquè els interessava plantejar perquè el suposat Déu els escull davant la possible fi de la humanitat.

Casas creu que tenen un estil bastant identificable amb un humor negre, que no és el típic humor de comèdia espanyola que es fa ara, ha aclarit. “És potser una mica més europeu o català fins i tot, és un humor negre amb tocs surrealistes i també juguem amb el terror o amb una història d’amor”, ha afegit. “La gràcia de la pel·lícula és que navega entre dues aigües, tot i que al final queda clar de què parla”, ha destacat Pintó.

Albert Pintó ha declarat que és una pel·lícula d’actors, ja que aquests porten el pes de ‘Matar a Dios’, però ha remarcat que han volgut donar una gran importància a l’estètica i a la forma perquè “en aquest món surrealista” és l’embolcall “d’un conte de fades”.

Treball amb els actors

“Una de les coses que ens han sortit molt bé és la tria dels actors i la seva selecció”, ha declarat Casas. En aquest sentit, ha dit que els van donar més del que pensaven. Pintó ha manifestat que el personatge de l’Emilio Gavira, que fa de vagabund, el van escriure per ell i ha reconegut que l’actor no s’ho va pensar ni un segon a sumar-se al projecte. “La clau és que vam fer família”, ha recalcat. Els quatre cinc actors són, a més d’Emilio Gavira, Eduardo Antuña, Itziar Castro, Boris Ruiz i David Pareja.

‘Matar a Dios’ es va rodar a una masia de Terrassa. Pintó però, ha dit que no hi ha context del lloc on s’està produint el llargmetratge, ja que és una casa al mig d’un bosc. Tot i això, mostren en un pla de lluny les muntanyes de Montserrat.

Els dos directors han reconegut que són públic del Festival de cinema de Sitges i que aquesta pel·lícula s’ha fet pensant en el certamen. “Volem ensenyar això al públic d’aquí”, han destacat.