A principis de juny, el TSJC es va declarar competent per investigar Gordó. En una “valoració molt provisional”, el tribunal va veure indicis de delicte contra l’exconseller, recordant que entre 2011 i 2013 va ser gerent de CDC, amb responsabilitats organitzatives i econòmiques, membre del Consell d’Administració de GISA, l’empresa d’obres públiques de la Generalitat, secretari de Govern i conseller de Justícia. Així, segons l’exposició raonada que el jutge del Vendrell va fer arribar al TSJC i que l’alt tribunal va assumir, Gordó i “altres persones” haurien portat a terme una “sèrie d’actuacions” per “requerir a certes empreses quantioses donacions a dues fundacions estretament vinculades a CDC, CatDem i Fòrum Barcelona” a canvi de “fer de mitjancer directa o indirectament davant de les autoritats responsables” de l’adjudicació de concursos públics.

56,2 milions en adjudicacions, 250.000 euros en donacions i regals

Per aquesta via, Gordó hauria aconseguit que Copisa donés 100.000 euros a les dues fundacions entre abril i juny del 2012 a canvi del contracte d’obres de manteniment de diverses escoles públiques municipals dels districtes d’Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí de Barcelona, contractes valorats en 4,7 milions d’euros sense IVA i adjudicats el juny d’aquell any. Les escoles depenien del Consorci d’Educació, format per la Generalitat i l’Ajuntament, que en aquells moments estaven governades totes dues per CiU.

També hauria aconseguit que el Port de Barcelona, on la Generalitat hi està representada, adjudiqués a una UTE de la qual Copisa formava part les obres de reforç del talús del mantell principal del dic Est del port, així com el reforç de dos trams més del talús, contracte valorat en 39,6 milions. L’adjudicació es va publicar al BOE el maig del 2012. Totes dues adjudicacions, segons el TSJC, s’haurien fet després que l’exconseller delegat de Copisa Francesc Xavier Tauler negociés personalment els imports de les licitacions i de les donacions, i les dates de les adjudicacions i dels lliuraments dels diners.

Així mateix, Gordó hauria aconseguit que la constructora berguedana Pasquina, a través d’altres empreses vinculades, donés almenys 147.000 euros entre 2014 i 2015 a les dues fundacions de CDC, a canvi de l’adjudicació de les obres de millora de la carretera C-55 a Manresa per 2,1 milions, i un altre contracte de conservació, senyalització i seguretat en carreteres de Berga per valor de 7,2 milions. Totes dues adjudicacions es van fer entre juliol i desembre del 2014, després que Fèlix Pasquina, amo de l’empresa, negociés els imports i les dates de les licitacions, adjudicacions i comissions irregulars.

Per últim, el TSJC apuntava que Gordó hauria obtingut diversos “regals personals” de la constructora Oproler per fer de mitjancer en l’adjudicació a aquesta empresa d’unes obres de millora a un institut de Manresa valorades en 2,6 milions d’euros l’octubre del 2012. El responsable d’Oproler a Catalunya era Josep Manel Bassols, exalcalde d’Anglès (Selva) amb CiU i excap de campanya de Carles Puigdemont com alcalde de Girona. Per això, el tribunal apunta que Gordó hauria obtingut els regals “aprofitant les seves relacions personals i polítiques” amb Bassols.

Agendes dels empresaris

En la seva interlocutòria de principis de juny, el tribunal explicava que tots aquests indicis s’han trobat en els diversos registres efectuats per la Guàrdia Civil durant la instrucció de la causa del 3% a les seus de CDC, empreses adjudicatàries i domicilis particulars. Es basen principalment en agendes i llibretes amb anotacions manuscrites, així com també en les declaracions prestades pels investigats i els testimonis davant de la Guàrdia Civil o el jutge.

El TSJC va desestimar al gener una primera exposició raonada del jutge del Vendrell, en considerar que no estaven prou concretades les dates de les donacions a CDC i les adjudicacions a les empreses, així com tampoc es veia clarament la “relació causal” entre unes i altres. D’aquesta manera, el magistrat ponent d’aleshores justificava la primera negativa assegurant que encara no “s’havia exhaurit l’activitat investigadora” sobre Gordó, sobretot pel que fa a la mínima comprovació de la realitat de les anotacions en llibretes i agendes dels empresaris sobre reunions, si les trobades eren amb Gordó o amb els organismes adjudicataris, o si els contractes presentaven irregularitats. També demanava aleshores que es fessin comprovacions amb les agendes oficials de Gordó com a secretari de Govern i conseller de Justícia. Fins i tot, instava el jutge del Vendrell a preguntar a Gordó si estava disposat a aportar voluntàriament al jutjat “elements de descàrrec” davant les acusacions de la fiscalia.

Així, el magistrat del TSJC va rebutjar aleshores fer registres domiciliaris perquè el jutge no concretava “quins elements s’esperaven localitzar i recollir” o quines sospites fonamentades tenien els investigadors sobre la seva rellevància en la investigació o sobre el seu ocultament.

Per això, la nova exposició raonada descartava els registres domiciliaris a Gordó i es va fer després d’aixecar-se parcialment el secret de sumari. El jutge del Vendrell també afegia que els propietaris de les anotacions en llibretes i agendes es referien a Gordó en algunes d’aquestes anotacions, “en alguns casos utilitzant nom suposat”. També es va fer constar la resposta de la Secretaria del Govern de la Generalitat assegurant que “no consta l’agenda oficial” de Gordó a l’arxiu ni tampoc s’ha pogut recuperar en format electrònic, ja que es desconeix a quina bústia de correu corresponia i s’ha eliminat la bústia del servidor departamental a causa d’una migració de dades.

Igualment, el magistrat del TSJC recollia les declaracions de dos testimonis protegits que apunten a conductes similars a les investigades però en una època anterior, del 2004 al 2009, quan CiU era a l’oposició del Govern.
Setmanes després de ser declarat investigat, el 20 de juliol, la Guàrdia Civil es va presentar en qualitat de policia judicial al Parlament, el Palau de la Generalitat i el Departament de Justícia per lliurar unes interlocutòries del magistrat del TSJC en què es demanava documentació relacionada amb Gordó pel ‘cas 3%’. En el cas del CTTI, és l’únic lloc on s’hi va fer un escorcoll.

Del Palau de la Generalitat, on els agents hi van estar més de 7 hores, es van emportar la relació del suport administratiu que Gordó tenia quan era secretari del Govern, entre els anys 2011 i 2013, així com la part de l’agenda en què hi ha els actes públics que va fer o les reunions oficials. La Generalitat, però, no ha trobat la resta de l’agenda, que inclou els seus actes privats en exercici del càrrec, i tampoc cap llibre de visites.

Mentrestant, al Departament de Justícia, la Guàrdia Civil es va endur una còpia en paper i en format digital dels actes públics i de protocol del període que Gordó va ser conseller, del 2012 al 2016. Els agents també es van endur el llistat de persones que van realitzar tasques administratives i de l’equip de subalterns que va treballar amb Gordó durant els més de tres anys que va estar a la conselleria. El departament, però, no va poder lliurar a la Guàrdia Civil l’agenda de l’exconseller, que també inclou els actes privats, ni el registre de visites ja que no els consta que existeixin.

Ja en una de les exposicions raonades que el jutge del Vendrell va enviar al TSJC demanant que s’investigués Gordó, el magistrat hi va fer constar una resposta de la Secretaria del Govern de la Generalitat en què assegurava que “no consta l’agenda oficial” de Gordó a l’arxiu ni tampoc s’havia pogut recuperar en format electrònic, ja que es desconeixia a quina bústia de correu corresponia i s’havia eliminat la bústia del servidor departamental a causa d’una migració de dades.

Al Parlament, els agents van entrar al Departament d’Infraestructures, Equipaments i Seguretat. De la cambra van marxar amb una còpia del correu de Gordó guardada en un disc dur extern.