All for Joomla All for Webmasters
11 C
TARRAGONA
divendres, novembre 22, 2019
Home Noticies d'Actualitat Noticies d'Economia L’economia de l’Ebre va créixer el 2018 però el territori continua perdent...

L’economia de l’Ebre va créixer el 2018 però el territori continua perdent població

L’Informe d’Economia s’ha presentat aquest dimecres, 6 de novembre a l’Aula Magna. D’esquerra a dreta: Juan Antonio Duro, Meritxell Roigé, alcaldessa de Tortosa; Jordi Sardà, director del Campus; Adam Tomàs, alcalde d’Amposta; i Xavier Farré, sotsdirector del campus. CEDIDA

L’informe de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV alerta d’una nova davallada demogràfica i la xifra en 1.100 habitants menys que el 2017

“El cicle de l’arròs, el cicle de la vida”, de Clara Álvarez, com a imatge guanyadora del Premi de Fotografia de la Càtedra d’Economia Local i Regional, il·lustra la portada de l’Informe d’Economia del 2018

L’economia de les Terres de l’Ebre va continuar creixent al llarg del 2018, una dada positiva i més si tenim en compte que va afectar tots els sectors econòmics i que el territori ja acumula un creixement continuat de quatre anys. Ara bé,  es tracta d’un creixement quantitatiu que no se sap ben bé quines característiques té. Ho assenyala l’Informe d’Economia Local i Regional Terres de l’Ebre 2018, elaborat per la Càtedra d’Economia Local i Regional (CELIR) de la URV que s’ha presentat aquest dimarts a l’Aula Magna del campus Terres de l’Ebre.

“Sospitem que els salaris no han crescut gaire i sabem que costa generar contractes per a les persones més qualificades, i, si es creen, sovint no hi ha mà d’obra suficient per cobrir-los”, explica Juan Antonio Duro, director de la Càtedra d’Economia. “Necessitem créixer molt més, primer pels nivells de PIB que teníem abans de la crisi, molt per sota de la mitjana catalana, i segon, perquè proporcionalment la crisi ens va afectar molt més”, afegeix Duro, tot precisant que cal millorar estructuralment l’economia ebrenca agafant de base elements claus com són la governança territorial, la potenciació de la marca Terres de l’Ebre, i l’aposta per sectors motor com l’agroindústria o el turisme.

Pèrdua constant de població

Segons l’informe, la pèrdua constant de població constitueix “una debilitat de primera magnitud” per a l’economia del territori. De fet, el document, dedica un capítol a l’àmbit demogràfic i recull que el 2018, les Terres de l’Ebre van perdre 1.100 habitants. Així la població resident a les Terres de l’Ebre es va situar en 178.398 habitants, el 2,35% de la població catalana (7.600.065) i va tornar a perdre pes en relació a la resta de Catalunya. Les Terres de l’Ebre sumen el sisè any consecutiu de davallada demogràfica des del màxim històric del 2012.

Durant aquests anys s’han perdut 13.428 habitants. Si l’any passat la disminució suposava un preocupant 6,42%, ara ja és del 7%. És a dir, de cada 100 habitants que hi havia a les Terres de l’Ebre el 2012 ara només en queden 93. Unes xifres encara més preocupants tenint en compte que gran part de la davallada demogràfica, 5.637 persones, se situa a la franja d’edat compresa entre els 25 i 49 anys. És a dir, és gent probablement formada que marxa fora a treballar, la qual cosa representa una important fuga de talent. Tot i això, cal destacar que aquesta davallada demogràfica a l’Ebre s’està frenant els últims anys.

L’informe analitza també el creixement empresarial del territori. Així, assenyala, citant dades del registre mercantil, que les empreses societàries actives del territori (més de 3.000) ocupen actualment més de 17.500 persones i durant el 2018 van tenir un increment sostingut d’ocupació del 28,1%, tot i que va estar un increment inferior menor que en els anys anteriors. En aquest mateix capítol també s’esmenta la important davallada de treballadors autònoms, 3.000 menys deu anys, el que representa una davallada del 16,8%.

En aquest mateix apartat s’assenyala com a mancança que la formació està allunyada de les necessitats de les empreses, i hi ha una certa descoordinació entre el sector públic i privat el que dificulta la credibilitat per part de les empreses i fa que la connexió amb el sector públic formatiu sigui quasi inexistent.

Pel que fa al sector primari, el 2018 no va ser un bon any ni per als cítrics, ni per a l’oli, dos dels principals sectors productius de l’Ebre. No obstant, en termes generals va ser un any agrari millor que el 2017, tot i la disminució del VAB agrari. L’informe també cal remarcar que la renda agrària va recuperar els nivells de l’etapa prèvia a la crisi. Dins d’aquest capítol, una dada que resulta preocupant és que entre el quart trimestre del 2008 i el del 2018 s’han perdut 774 afiliats al sector primari, 699 autònoms, gairebé el 20% del total, unes xifres que indiquen l’abandonament de l’activitat i la manca de relleu generacional de moltes explotacions.

Finalment, el capítol dedicat al turisme indica que tot i que les Terres de l’Ebre són un territori altament atractiu per al turisme, continuen ocupant una posició molt discreta dins el conjunt de les marques turístiques de Catalunya, pel que fa a visitants i pernoctacions. La sisena posició d’un total de nou. El 2019 va haver-hi un creixement del nombre de visitants i pernoctacions sensiblement inferior al de la mitjana catalana, i especialment en l’àmbit del turisme rural, també en els hotels. Per contra en càmpings, l’increment és superior al català. Segons l’informe hi ha una oferta turística poc desenvolupada encara, però amb molt potencial de creixement quantitatiu i qualitatiu.

L’ Informe d’Economia Local i Regional Terres de l’Ebre 2018 s’ha presentat aquest dimecres al matí a l’Aula Magna del campus Terres de l’Ebre de la URV, en un acte en el qual hi ha intervingut també el director del campus Terres de l’Ebre de la URV, Jordi Sardà;  l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, i l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs.

El cicle de l’arròs, de Clara Álvarez, guanyadora del premi de fotografia de la Càtedra Local i Regional

Durant l’acte també s’han donat a conèixer els noms dels guanyadors dels premis de fotografia de la Càtedra Local i Regional de la URV. La fotografia del primer premi s’utilitza per il·lustrar la portada de l’informe i ha estat per a El cicle de l’arròs, el cicle de la vida, de Clara Álvarez. El segon premi se l’ha emportat Francesc Forné per Turisme responsable; i el tercer, Nerea Favá per La sega. Estan valorats en 300, 200 i 100 euros respectivament.

Uso de cookies

actualTARRAGONA utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies
CatalanSpanishEnglishRussianItalianFrenchGermanDutchPortugueseChinese (Traditional)