Tomàs ha destacat que “treballen a dos nivells”. D’una banda, en l’àmbit català a causa de la seva responsabilitat pel tram final del riu. I, de l’altra, a escala estatal, ja que l’Ebre passa per deu comunitats autònomes i, per tant, li correspon a l’Estat espanyol “organitzar la gestió del riu”.

Pel que fa a la Generalitat, Tomàs ha reclamat que és necessari que l’administració “comenci a treballar concretament”, ja que és l’òrgan que té “la màxima responsabilitat sobre el territori”. “Demanem al Govern que comenci a practicar polítiques per permetre que els sediments arribin al Delta”, ha afegit el membre de la Campanya pels Sediments.

D’aquesta manera, Tomàs ha apuntat que el Govern pot actuar com a “element de pressió cap a l’Estat” i com a “element institucional que demani l’aplicació de les normatives estatals espanyoles que no s’estan aplicant sobre la regulació dels embassaments en les comportes de fons”. Paral·lelament, l’activista també ha destacat el paper del Govern per exercir com a element de pressió cap a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre perquè “assumeixi les seves responsabilitats i els seus deures amb la desembocadura del riu”, per tal que deixi de ser un “element distorsionador” i “actuï positivament” perquè les aigües puguin arribar en “quantitat i qualitat i amb els sediments suficients per mantenir el delta de l’Ebre”.

A escala estatal, els membres de la Campanya pels Sediments han exigit que s’activi mitjançant partides pressupostàries la modificació de la gestió dels embassaments per tal que es puguin treure els sediments retinguts i així arribin al Delta. Amb tot, s’aconseguiria “més capacitat dels embassaments per regular l’aigua”, ja que com menys terra, “més capacitat per poder tenir aigua per turbinar i regar” i, al mateix temps, “sediments necessaris per poder aturar l’enfonsament de l’Ebre”, ha afegit Tomàs