La jutgessa Carmen Lamela els prendrà declaració com a investigats el divendres
A la resolució de la setmana passada, la titular del jutjat central d’instrucció 3 de l’Audiència Nacional apuntava que “existien indicis” per creure que els fets són constitutius d’un delicte de sedició. La jutgessa considera que va existir una “multitud de persones” entre els edificis que s’estaven registrant i que “de manera desordenada i violenta” tractaven d’impedir que els funcionaris de l’administració de justícia i de la forces i cossos de seguretat poguessin desenvolupar les seves funcions.
En concret, i segons els exemples que recull la jutgessa, es van produir desperfectes a cotxes oficials (amb rodes punxades incloses), l’atac a la seu del PSC i “agressions a militants socialistes” o les accions per impedir que els agents poguessin sortir dels locals registrats.
A la denúncia, el fiscal ja apuntava alguns dels esdeveniments a investigar. Per exemple, descrivia els fets davant la Conselleria d’Economia, també les accions a les portes de la impremta de Bigues i Riells on es van comissar 10 milions de paperetes i també els fets a la seu de la CUP de Barcelona.
El fiscal no dirigia la denúncia contra ningú en concret però ja apuntava cap als responsables de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Ara, la jutgessa hi suma també la citació del major dels Mossos i també de la intendent Teresa Laplana. La setmana passada, Lamela va demanar a la Guàrdia Civil un atestat amb detalls de les actuacions que es van produir “per impedir l’actuació dels cossos i forces de seguretat de l’estat en l’exercici de les seves funcions”.
Lamela també argumentava que l’Audiència Nacional és competent per a investigar el cas. La jutgessa reconeixia que la sedició no sempre és competència de l’Audiència Nacional però que, en aquest cas concret, sí li pertoca perquè la sedició pot atemptar contra la forma de govern (que és competència de l’Audiència Nacional). Segons argumenta, s’entén que dins d’aquest tipus de delicte hi tenen cabuda “els actes encaminats o dirigits a trencar l’organització territorial de l’Estat”.
A més, argumenta que en aquest cas es va “atemptar contra la forma de govern” perquè es va “tractar de canviar il·legalment l’organització territorial de l’Estat i declarar la independència d’una part del territori nacional”, recull la resolució.
Penes de presó de 4 a 15 anys
El Codi Penal preveu penes de presó de 4 a 15 anys per a aquest delicte. Concretament, especifica que les persones que hagin estat els principals autors o hagin “dirigit o sostingut” la sedició, s’enfrontaran a penes d’entre 8 i 10 anys. En cas de ser una autoritat, les penes s’endureixen i passen de 10 a 15 anys. Per a la resta de casos, la pena és de 4 a 8 anys. Es contempla també la inhabilitació especial per ocupar un càrrec públic durant el temps de la condemna.